Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 4 de febrer de 2019

Investigadors del Clínic-IDIBAPS participen en un projecte Europeu per determinar el paper dels bacteris intestinals en la cirrosi

Investigadors de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS participen en el projecte europeu MICROB-PREDICT. L’objectiu és analitzar i entendre el paper que exerceix el microbioma humà – el conjunt de microorganismes residents a l’intestí – en el desenvolupament de la cirrosi descompensada i en la síndrome d’Insuficiència Hepàtica Aguda sobre Crònica (ACLF), la causa més freqüent de mort en cirrosi.

En el projecte, coordinat per l’European Foundation for the Study of Chronic Liver Failure (EF Clif), hi participen el Dr. Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia del Clínic i de l’equip Mecanismes de malalties hepàtiques i complicacions de la cirrosi de l’IDIBAPS, i el Dr. Joan Clària, cap del grup d’Inflamació en malaltia hepàtica de l’IDIBAPS i consultor sènior del servei de Bioquímica i Genètica Molecular del Clínic.

Prop d’1,2 milions de persones moren anualment al món per cirrosi. Als països occidentals les infeccions bacterianes són un dels factors desencadenants més freqüents de la ACLF, síndrome associada a unes altes taxes de mortalitat. Les importants diferències existents entre els pacients que desenvolupen aquesta malaltia requereix d’aproximacions personalitzades en el seu diagnòstic i tractament.

MICRO-PREDICT estudiarà el microbioma humà per identificar indicadors i mecanismes associats amb el desenvolupament de la descompensació i progressió en ACLF. Per a això, aplicant integració de big data, s’analitzaran 200.000 dades procedents de mostres de 10.000 pacients que han participat en altres projectes europeus de recerca en cirrosi (estudis PREDICT, GALAXY i LIVERSHOPE).

Aquesta anàlisi permetrà la identificació de biomarcadors que permetran el desenvolupament d’innovadores eines diagnòstiques basades en el microbioma, incloent proves d’anàlisi de diagnòstic immediat (POC, per les sigles en anglès) i nanobiosensors. MICROB-PREDICT validarà en grans grups de pacients aquests biomarcadors, incloent un d’específic per a predir la resposta terapèutica a l’albúmina humana com a tractament en una aproximació de medicina personalitzada.

Actualment, menys del 10% de les investigacions sobre malalties hepàtiques se centren en ACLF i en cirrosi descompensada, de manera que les opcions de tractament per a aquests pacients són insuficients.

Un projecte multidisciplinari en el que hi participen 22 organismes, institucions i empreses de 10 països europeus

El projecte MICROB-PREDICT està inclòs en el programa marc de recerca i innovació de la U.E. Horizon 2020 i compta amb 15 milions d’euros de finançament.

Està integrat per experts procedents de 22 organismes, institucions i empreses de 10 països europeus, incloent especialistes en microbioma humà, investigadors clínics, experts en tecnologia i representants d’associacions de pacients com l’European Liver Patients ‘Organisation (ELPA).

Aquest equip multidisciplinari està liderat i coordinat des de Barcelona pel professor Jonel Trebicka, investigador principal que forma part de la European Foundation for the Study of Chronic Liver Failure (EF Clif), presidida pel profesor Vicente Arroyo.

Hi participen 4 centres espanyols: l’EF Clif, la Universitat de Barcelona, ​​la Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia i la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica.

Sobre la cirrosi descompensada i la síndrome ACLF

La insuficiència hepàtica crònica representa la fase més avançada de la cirrosi, quan els pacients desenvolupen complicacions relacionades amb el fracàs funcional del fetge. És la principal causa de morbiditat i mortalitat i té un gran impacte socioeconòmic, causa de l’elevat volum de recursos del sistema sanitari que requereixen els pacients i la seva incapacitat per poder participar en processos de selecció de treball.

Actualment s’entén que la mortalitat es deu a la cirrosi descompensada, caracteritzada per l’aparició de complicacions com ara ascites, hemorràgia digestiva i trastorns del funcionament cerebral, que poden arribar al coma hepàtic i que sol progressar a ACLF.

Investigacions recents liderades pel Consorci Europeu per a l’Estudi de la Insuficiència Hepàtica Crònica han demostrat que la ACLF és un trastorn summament complex, que apareix en pacients amb insuficiència hepàtica crònica en què, a més del fetge, fallen la funció cardiovascular, renal, intestinal, suprarenal i els mecanismes de defensa antibacteriana. Es tracta per tant d’una forma especial de fracàs multi-orgànic.

La probabilitat de supervivència després de l’aparició de la síndrome és curta i el seu únic tractament és el trasplantament de fetge.

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.