Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 4 de febrer de 2019

Investigadors del Clínic-IDIBAPS demostren els trastorns de son de Franz Kafka i dels seus personatges

Un equip de Neuròlegs de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, liderats pel Dr. Àlex Iranzo han fet públic dos articles sobre els trastorns del son de Franz Kafka i dels seus personatges literaris. En dos articles publicats a la revista Sleep Medicine els autors analitzen l’insomni que va perseguir a Kafka durant tota la seva vida i com l’escriptor ho va plasmar en els seus personatges.

Els neuròlegs i autors dels articles van llegir totes les cartes que va enviar als seus promeses, amics, editors i familiars, a més de totes les seves narracions i han extret aquests conclusions.

Els articles, signats pel Dr. Àlex Iranzo, membre de la Unitat del son del Clínic, sostenen que Franz Kafka va explicar i es va queixar amargament, en les seves cartes i escrits, del seu insomni en 292 ocasions; especificava que no podia dormir. Kafka, en els seves cartes explica en nombroses ocasions que li envaïen preocupacions que no es treia del cap, es passava les nits comptant les campanades del rellotge de la catedral de Praga i no el deixaven dormir qualsevol conversa que tenien els seus veïns a la nit. Kafka descrivia el seu llit com un “poltre de tortures” i intentar dormir com una “execució”. Els articles sostenen que Kafka tenia una personalitat insegura, perfeccionista i turmentada. L’escriptor Txec , fins i tot, va dormir amb la finestra oberta, a terra o col·locant compreses fredes al terra per intentar dormir millor, però no va tenir èxit.

Els articles publicats a la revista Sleep Medicine constaten que com que Kafka necessitava un absolut silenci per escriure i a la nit no podia dormir, va decidir canviar els seus hàbits. Al matí anava a treballar a una oficina d’assegurances, a la tarda intentava dormir casa seva (mentre hi havia els seus pares i els seves tres germanes), i a la nit es posava a escriure. En una sola nit va escriure el cèlebre conte’ La Condemna’. La manca de son li va passar factura ja que durant el dia estava fatigat, somnolent i tenia al·lucinacions, la qual cosa es constata en els seus escrits i correspondències.

Els articles publicats per neuròlegs de l’Hospital Clínic ressalten que en les obres escrites per Kafka també hi apareix l’insomni en múltiples ocasions. L’article especifica diverses situacions de personatges escrits per Kafka. Per exemple: a ‘El Castell’ i a ‘El Desaparegut’ hi ha personatges que no poden dormir per preocupacions. En ‘Blumfeld’, el protagonista li costa dormir perquè dues boles boten sota el seu llit. El protagonista d’El Castell no dorm a les nits i durant el dia s’adorm dret. A ‘El Desaparegut’, Josef Mendel treballa als matins en uns magatzems i estudia a les nits sobrevivint a força de cafè. Gregor Samsa, el protagonista de ‘La Metamorfosi’, esdevé un escarabat gegant després d’una nit de somnis agitats, i entre les virtuts de la seva germana figura dormir bé. Gregor, aterrit per la seva horrible transformació tot just podrà dormir refugiat sota un sofà. ‘

És la primera vegada que es publica un article sobre Franz Kafka d’aquestes característiques analitzant els seus trastorns de la son en els seus personatges i en la seva biografia.

Franz Kafka (1883-1924) és una de la figures literàries més cèlebres del segle XX. L’obra de Kafka és una de les més influents de la literatura universal del segle XX, malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés del 1925, El castell del 1926 i Amèrica del 1927), dues novel·les curtes, La metamorfosi (1915) i La colònia penitenciària (1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.