Categories

Entrada publicada a:

dimarts, 21 de agost de 2018

Investigadors del Clínic i l’IDIBAPS identifiquen una nova estratègia per combatre un dels limfomes més agressius

Un  equip d’investigadors de l’IDIBAPS i l’Hospital Clínic de Barcelona ha identificat un taló d’Aquil·les del limfoma de cèl·lules del mantell (LCM), un dels limfomes més agressius. Aquest punt de vulnerabilitat es podria utilitzar per desenvolupar nous tractaments contra la malaltia.

L’estudi, que publica aquesta setmana la revista Journal of Clinical Investigation, està realitzat pel Dr. Robert Albero i dirigit pel Dr. Pedro Jares en el grup d’Investigació de  neoplàsies limfoides de l’IDIBAPS que encapçala el Dr. Elias Campo.

El limfoma de cèl·lules del mantell és un càncer del sistema limfàtic conseqüència de la proliferació desordenada de limfòcits, uns limfòcits que s’han transformat en cèl·lules malignes. És un tipus de limfoma agressiu i poc freqüent, que representa entre el 2 i 5% de tots els limfomes i els tractaments que existeixen avui en dia ofereixen resultats molt limitats.

L’origen de la malaltia es troba en el gen de la ciclina D1. Aquest gen és conegut perquè regula la divisió cel·lular. Si està alterat, però, provoca una producció anormalment elevada de la proteïna ciclina D1, la qual cosa estimula la divisió cel·lular i el creixement de les cèl·lules, que es multipliquen i acumulen donant lloc al limfoma.

L’estudi que publica Journal of Clinical Investigation ha identificat una nova funció del gen de la ciclina D1, que pot aprofitar-se per a nous tractaments; principalment per al limfoma de cèl·lules del mantell, però també per altres tipus de tumors amb nivells molt alts de ciclina D1.

Els investigadors han descobert que la ciclina D1 està implicada en un altre procés bàsic perquè la maquinària cel·lular funcioni correctament, i és  el mecanisme  que copia la informació d’ADN a l’ARN.

En les cèl·lules d’aquest limfoma, però, la ciclina D1 fa que els nivells d’ARN estiguin per sota dels normals.

Que cèl·lules amb nivells elevats de ciclina D1 presentin una capacitat de copia de l’ADN a ARN disminuïda posa en evidència un potencial taló d’Aquil·les d’aquestes cèl·lules tumorals que pot aprofitar-se pel disseny de nous tractaments. Totes les cèl·lules necessiten que el procés de copiar l’ADN a ARN funcioni adequadament, tot i que poden tolerar nivells baixos d’ARN. Si aquests nivells es redueixen en excés,però, la cèl·lula pot morir. Les cèl·lules del limfoma del mantell i del mieloma que expressen ciclina D1 tenen nivells baixos d’ARN però suficients per funcionar i dividir-se malgrat estar a prop del límit tolerat.

Al veure aquesta situació els investigadors van pensar que un inhibidor de la copia de l’ADN a ARN a dosis baixes podria ser letal per les cèl·lules canceroses del limfoma i mieloma sense afectar a les cèl·lules normals de l’organisme. Amb aquesta idea van tractar cèl·lules neoplàsiques amb els inhibidors de la copia d’ADN a ARN i van confirmar que aquest tractament indueix la mort de les cèl·lules, principalment de les que tenen nivells elevats de ciclina D1.

El Dr Jares indica que “els nostres resultats suggereixen que la letalitat provocada per aquests inhibidors es podria explotar pel desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides contra la maquinaria de copia de l’ADN a ARN, particularment en els limfomes amb nivells més elevats de ciclina D1, que per una altre banda són els més agressius.” També, altres tipus de tumors amb nivells molt alts de ciclina D1 es podrien beneficiar d’aquest aproximacions terapèutiques.

 

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.