dimecres, 18 de juliol de 2018

Àlvar Agustí, Premi Fundación Lilly d’Investigació Biomèdica Clínica 2018

El Dr. Àlvar Agustí, director de l’Institut Clínic Respiratori i cap de l’equip Inflamació i reparació a les malalties respiratòries de l’IDIBAPS, ha rebut aquest dilluns el Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Clínica 2018. Ha estat en un acte acadèmic presidit per Rosa Menéndez, Presidenta del CSIC, en el que també ha estat premiada la Dra. Ángela Nieto, professora de l’Institut de Neurociències (CSIC-UMH), en la categoria d’Investigació Biomèdica Preclínica.

El Dr. Agustí ha estat premiat per la seva contribució al coneixement dels mecanismes patogènics i aspectes terapèutics de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), de la síndrome d’apnees del son (SAOS) i la síndrome hepato-pulmonar.

La MPOC representa un problema de salut de primera magnitud, ja que és la tercera de causa de mort al món i es preveu que la seva incidència augmenti com a conseqüència de l’envelliment de la població. Estudis liderats pel Dr. Agustí han permès conèixer que el tabaquisme no és la única causa de la MPOC i que, en la meitat dels casos, la malaltia es desenvolupa a l’edat adulta com a conseqüència d’un mal desenvolupament pulmonar durant la gestació, la infància o l’adolescència.

Els seus treballs també relacionen aquests problemes de desenvolupament pulmonar amb altres comorbiditats. En aquesta línia, l’equip del Dr. Agustí ha arribat a la conclusió que aquests factors també afecten al desenvolupament d’altres òrgans i n’ha analitzat les implicacions en termes de salut.

En l’actualitat, la seva recerca està adreçada a conèixer les causes per les que això succeeix i buscar les vies per afavorir la recuperació de la funció pulmonar quan aquesta té el seu origen en un mal desenvolupament dels pulmons a la infància. En aquest sentit el Dr. Agustí explica que, “estem intentant saber per què es produeix aquest mal desenvolupament orgànic. Hi ha un tema interessant i és que tres quartes parts dels nens que neixen amb una alteració pulmonar per prematuritat als 20 o 25 anys l’han recuperat, però la quarta part restant no. Quins mecanismes regulen això? Els nostres treballs ara se centren en respondre a aquesta pregunta perquè, si fóssim capaços de fer-ho, podríem fer que aquesta quarta part recuperés la funció pulmonar perduda i podríem aplicar aquesta mateixa estratègia en adults perquè recuperessin la seva capacitat pulmonar “.

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.