dissabte, 30 de juny de 2018

L’atemptat a la Rambla de Barcelona de 2017, vist des del Clínic

David Izquierdo. Image: pag. Facebook “L’agost de 2017, Catalunya va patir un atac terrorista. L’atac va ser doble.” Així, amb l’estil informatiu, directe i clar propi del periodista, comença Testimonis sense por. El relat de la tarda que va canviar Barcelona, el llibre de David Izquierdo editat per Llibreria Universitaria. Un recull dels testimonis de disset persones -entre elles, el president de la Generalitat Carles Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau– que rememoren com van viure aquells moments i dies tan crítics, uns com a informadors, altres des de l’assistència sanitària, altres des de l’administració o des de la política. Quatre d’aquests testimonis són professionals del Clínic: Noemí Hernández, coordinadora d’Urgències; el Dr. Josep Maria Grau, catedràtic de medicina, consultor sènior de medicina interna i cap de guàrdia de l’hospital en el moment de l’atemptat de la Rambla; Izaskun Azkárate, infermera d’urgències, i Anna Albero, treballadora social.

En la seva narració, els quatre coincideixen en la ràpida resposta que va poder donar el Clínic a la greu situació plantejada, amb l’arribada de 19 víctimes amb ferides i/o politraumatismes, algunes d’elles en estat crític, poc temps després dels fets; com es van coordinar diversos equips mèdics, quirúrgics i infermers, es van disposar els quiròfans, es van habilitar diversos espais per a les víctimes i els seus familiars, com es van activar protocols o es va fer l’acompanyament de familiars de ferits ingressats, com es van fer gestions per identificar els ferits i reunir les famílies…

Comenten l’experiència de l’hospital en l’atenció urgent a ferits politraumàtics en una ciutat com Barcelona, i la molta -i bona- preparació dels seus professionals, com a elements que van ajudar a aconseguir que tots els ingressats sobrevisquessin a les ferides. També recorden la generositat mostrada pel col·lectiu Clínic, l’entrega dels qui es van presentar al centre tot estant fora de servei, de torn o inclús estant de vacances o dels qui va trucar per oferir-se, i també dels ciutadans que van fer cua davant el Banc de Sang. I els nervis, la tensió i el cansament per l’esforç mantingut durant hores i jornades, unes hores i jornades que van començar com un “dia normal” a urgències d’un gran hospital en un mes d’agost.

imagen: jikatu, www.flickr.com/photos/jikatu/36852766275/sizes/lLes transcripcions de les entrevistes fetes per David Izquierdo a Testimonis sense por. El relat de la tarda que va canviar Barcelona aconsegueixen transmetre als lectors, més enllà de les paraules, l’impacte emocional que van rebre els diferents testimonis. En el cas de Noemí Hernández, Josep Maria Grau, Izaskun Azkárate i Anna Albero, no tant per la situació de gravetat i urgència assistencials -a la que hi estan avesats per la seva àmplia experiència-, com pel context dramàtic en què va succeir tot. Els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost de 2017 van sacsejar el món. Des d’aquí, un emocionat record del Clínic a les víctimes, als seus familiars i amics.

 

Autoria imatges: página de Facebook “Testimonis sense por”. ; Jikatu

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.