Categories

Entrada publicada a:

dimarts, 23 de gener de 2018

Identifiquen una proteïna que manté adormides les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama

El temps en què es produeixen les metàstasis en càncer de mama (lesions secundàries originades a partir de cèl·lules del tumor original disseminades) varia molt de pacient a pacient i es coneixen poc els mecanismes que governen la latència, l’estat dorment de cèl·lules ja escampades. Un treball liderat per l’IRB Barcelona al laboratori dirigit per l’investigador ICREA Roger Gomis, ha identificat gens involucrats en l’estadi latent asimptomàtic de les metàstasis del càncer de mama. El treball permet comprendre a nivell molecular com la pèrdua d’expressió de determinats gens facilita l’expansió de les lesions metastàtiques. En aquest estudi hi ha participat Aleix Prat, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic i de l’equip Genòmica translacional i teràpies dirigides a tumors sòlids de l’IDIBAPS.

L’equip ha analitzat el tipus més freqüent de tumor de mama, l’estrogen positiu (ER+) -que representa el 80% del casos de tumors de mama-, i que es caracteritza per un llarg període de latència amb absència de símptomes. El treball es publica avui a Nature Cell Biology.

MSK1, la proteïna que manté les cèl·lules tumorals “adormides”

L’equip ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com un regulador important de les metàstasis dorments o latents. Els científics han confirmat en mostres clíniques de tumors de pacients que els tumors de càncer de mama ER+ que no expressen MSK1 s’associen a un risc de recurrència més matiner, mentre que aquells que l’expressen faran metàstasi més tard en el temps.

“Al laboratori estem interessats en comprendre els mecanismes de metàstasi i la component temps d’aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i encara menys en pacients”, explica Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer.

Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir els pacients en dues direccions. En primer lloc, per identificar aquells amb risc proper en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons el pronòstic. I en segon lloc, també es podria provar de mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament amb l’objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.

El treball publicat avui s’ha fet en col·laboració amb el laboratori de Salvador Aznar Benitah i Angel R. Nebreda, ambdós del programa d’Oncologia de l’IRB Barcelona, i amb els laboratoris de Violeta Serra, de la Vall d’Hebrón Institut d’Oncologia (VHIO) i Joan Albanell, de l’Hospital del Mar. La primera autora de l’article és l’ex estudiant de doctorat de “la Caixa” a l’IRB Barcelona, Sylvia Gawrzak, actualment al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), a Alemanya. Del Clínic-IDIBAPS també hi han participat Montse Muñoz, oncòloga especialista en càncer de mama, i Juan Miguel Cejalvo, investigador del programa PhD4MD a l’IDIBAPS i l’IRB Barcelona.

L’estudi ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat a través del fons FEDER, l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya, la Fundació BBVA, la Worldwide Cancer Research i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Oncología (CIBERONC), del qual l’investigador Roger Gomis forma part.

Referència de l’article:

MSK1 regulates luminal cell differentiation and metastatic dormancy in breast cancer

Sylwia Gawrzak, Lorenzo Rinaldi, Enrique J. Arenas, Fernando Salvador, Sara Gregorio, Federico Rojo, Ivan del Barco Barrantes, Juan Miguel Cejalvo, Marta Palafox, Marc Guiu, Antonio Berenguer-Llergo, Aikaterini Symeonidi, Jelena Urosevic, Anna Bellmunt, Daniela Kalafatovic, Anna Arnal-Estapé, Esther Fernández, Barbara Müllauer, Rianne Groeneveld, Konstantin Slobodnyuk, Camille Stephan-Otto Attolini,Cristina Saura, Joaquín Arribas, Javier Cortes, Ana Rovira, Montse Muñoz, Ana Lluch, Violeta Serra, Joan Albanell, Aleix Prat, Angel R. Nebreda, Salvador Aznar-Benitah & Roger R. Gomis

Nature Cell Biology (2018) doi: 10.1038/s41556-017-0021-z

Font: IRBB Barcelona

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.