Categories

Entrada publicada a:

dijous, 26 de octubre de 2017

Les simulacions computacionals suggereixen que l’esclerosi múltiple és una malaltia única

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmune en la que el sistema immune interromp la funció de les cèl·lules nervioses a la medul·la espinal i el cervell. Això pot causar una àmplia varietat de símptomes, que inclouen visió borrosa, problemes de memòria i paràlisi, entre d’altres. Els símptomes i patrons de progressió de la malaltia en el temps poden variar entre els pacients, el que porta a suggerir que l’EM en realitat pot consistir en dues o més malalties diferents.

Els investigadors van formular la hipòtesi que l’EM és una malaltia única amb resultats múltiples en pacients, tots impulsats pel mateix mecanisme biològic comú: l’atac del sistema immunològic a les fibres que protegeixen les cèl·lules nervioses i la pèrdua dels axons, utilitzats per aquestes cèl·lules per comunicar-se entre sí.

Per explorar aquesta hipòtesi, els investigadors van desenvolupar un model matemàtic d’EM basat en dades experimentals de 66 pacients que havien estat seguits durant un període de fins a 20 anys. Utilitzant el model, van poder realitzar simulacions computacionals dels diferents processos biològics coneguts implicats en la malaltia.

Per validar el model, els científics van realitzar simulacions utilitzant dades d’un segon grup de 120 pacients amb EM. Van descobrir que, en canviar la intensitat dels processos biològics implicats en l’EM en diferents moments, podien reproduir amb èxit la variabilitat en el curs de la malaltia observada en els pacients.

Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que tots els símptomes i cursos de malaltia observats en pacients amb EM són produïts pels mateixos mecanismes subjacents que danyen les cèl·lules nervioses amb el temps. Això implica que, encara que pot seguir diferents patrons, l’EM empitjorarà amb el temps per a tots els pacients.

Aquest concepte té importants implicacions terapèutiques i impulsarà el desenvolupament de noves teràpies perquè implica que l’esclerosi múltiple produirà una discapacitat significativa en tots els pacients si es pateix durant suficient temps“, explica Pablo Villoslada. “De fet, prevenir les recaigudes, encara que és molt important, no serà suficient per aconseguir un bon control de la malaltia“, conclou.

Imatge: El fenotip divers de l’esclerosi múltiple és la conseqüència del dany dinàmic en el cervell. El dany autoinme inflamatori crònic al cervell produeix ones de desmielinització (línia blava en el gràfic) i pèrdua axonal acumulativa (línia verda al gràfic) en diferents intensitats al llarg del temps que condueixen a tots els fenotips de l’EM. (Autor: Dr. Santiago Ortiz-Perez, de l’Institut d’Oftalmologia i Centre de Neuroimmunologia, IDIBAPS – Hospital Clínic).

Referència de l’article:

Dynamics and heterogeneity of brain damage in multiple sclerosis

Ekaterina Kotelnikova, Narsis A. Kiani, Elena Abad, Elena H. Martinez-Lapiscina, Magi Andorra, Irati Zubizarreta, Irene Pulido-Valdeolivas, Inna Pertsovskaya, Leonidas G. Alexopoulos, Tomas Olsson, Roland Martin, Friedemann Paul, Jesper Tegnér, Jordi Garcia-Ojalvo, Pablo Villoslada

Research Article | published 26 Oct 2017 PLOS Computational Biology https://doi.org/10.1371/journal.pcbi.1005757

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.