Categories

Entrada publicada a:

divendres, 6 de octubre de 2017

Descrit el mecanisme pel qual SOX11 afavoreix les recaigudes en limfoma de cèl·lules del mantell

Investigadors de l’IDIBAPS publiquen un article a la revista Blood en el que demostren el mecanisme pel qual el factor de transcripció SOX11 participa en la disseminació i l’agressivitat del limfoma de cèl·lules del mantell. Han descobert que afavoreix la creació d’un entorn protector que assegura la supervivència i la resistència als tractaments de les cèl·lules tumorals. L’estudi l’ha coordinat la Dra. Virginia Amador, investigadora de l’equip Oncomorfologia funcional humana i experimental de l’IDIBAPS.

El limfoma de cèl·lules del mantell (LCM) està considerat com un dels limfomes no-Hodgkin més agressius i en representa el 6-7% de tots els casos. Es caracteritza per la seva capacitat de disseminar-se per tot el cos, infiltrant els nòduls limfàtics, la medul·la o la sang perifèrica. L’evolució a nivell clínic és agressiva i les recaigudes són freqüents. Tot i això, hi ha un petit subgrup de pacients en els que la malaltia es manifesta de forma indolent i amb una elevada supervivència sense la necessitat de tractament.

Estudis anteriors realitzat pel mateix grup de l’IDIBAPS ja van posar de manifest que el factor de trasncripció SOX11 està sobreexpressat en la majoria de LCM i que aquesta expressió s’associa amb un comportament més agressiu de la malaltia i amb un pitjor pronòstic. També van veure que les cèl·lules d’aquests limfomes que expressaven SOX11 tenien una major capacitat d’invasió cap a d’altres teixits, el que contribuïa a la progressió de la malaltia . Ara bé, el mecanisme pel qual succeeix no es coneix amb detall.

En aquest nou estudi publicat a la revista Blood, els investigadors han explorat la funció que pot tenir SOX11 amb l’aparició d’interaccions protectores entre les cèl·lules tumorals i cèl·lules adjacents al seu entorn. Els investigadors han demostrat que SOX11 activa a d’altres gens responsables de la migració cel·lular, la invasió i la progressió tumoral cap als nòduls limfàtics o la medul·la òssia. També han trobat que s’estableixen interaccions protectores amb altres tipus cel·lulars en aquests teixits, en concret amb les cèl·lules estromals, que fan que les cèl·lules del limfoma tinguin una major capacitat de supervivència i de resistència als tractaments. “Això fa que la malaltia residual quedi oculta i facilita que al cap d’un temps el pacient recaigui”, explica Virginia Amador.

En aquest estudi hem desxifrat un dels mecanismes que fan que les cèl·lules del LCM tinguin capacitat per envair altres teixits i establir interaccions protectores per resistir els tractaments dels que disposem fins ara. Inhibir aquestes vies facilitaria que les cèl·lules tumorals sortissin del seu microambient protector fent-les més accessibles als fàrmacs convencionals”, conclou Amador.

Referència de l’article:

SOX11 promotes tumor protective microenvironment interactions through CXCR4 and FAK regulation in mantle cell lymphoma.

Balsas P, Palomero J, Eguileor Á, Rodríguez ML, Vegliante MC, Planas-Rigol E, Sureda-Gómez M, Cid MC, Campo E, Amador V.

Blood. 2017 Jul 27;130(4):501-513. doi: 10.1182/blood-2017-04-776740.

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.