Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 6 de març de 2017

“La nostra ajuda ha de tenir sempre en compte les necessitats dels refugiats”

 

La Dra. Goncé en un hotel d'Asprovalta on s'hi allotjen refugiats

Entrevistem a la Dra. Anna Goncé, consultora en medicina materno-fetal del Clínic, que va viatjar a Grècia entre el 20 i el 24 de febrer passats com a cooperant de S.O.S. Refugiats per estudiar les necessitats de les persones atrapades en els camps de Diavatà, Mouries i Loutrà, a la zona de Tessalònica. També va ser a Atenes per parlar amb els responsables de Women and Health Alliance International (WAHA), l’ONG que actualment acull els cooperants de S.O.S. Refugiats.

Amb la incorporació del CAPSBE a S.O.S. Refugiats, el Clínic centra la seva activitat en dos programes especialitzats de cooperació sanitària: un està dedicat a la salut mental i el coordina la Dra. Ma. Luisa Imaz, l’altre, a la ginecologia i a la obstetrícia, el coordina la Dra. Goncé.

En quin moment es troba S.O.S. Refugiats pel que fa al nou programa de ginecologia i obstetrícia?

Nosaltres volem seguir ajudant, però ho volem fer valorant sempre les necessitats que hi hagi als campaments. Per això vaig anar-hi, perquè des de Barcelona pots pensar que necessiten determinades coses que després la realitat d’allà et desmenteix. Feia falta conèixer de primera mà què és el que els cal.

Què et vas trobar als campaments on vas ser?

Vaig visitar un hotel que depèn del camp de Diavatà i també vaig anar al camp de Loutrà i al de Mouries, on hi ha uns 1000 refugiats en total. A Loutrà és on hi ha més gent ara, s’hi troben unes 700 persones, la majoria kurds-iraquians. En aquests moments estan en apartaments, les condicions de vida són bones, i tenen un servei mèdic que cada dia hi va.

Quines són les àrees ginecològiques on pot actuar S.O.S. Refugiats?

Dins de la salut materno-ginecològica hi ha tres punts importants: el control de l’embaràs, la planificació familiar i el control puerperal, incloent-hi el desenvolupament de programes sanitaris com la incentivació de la lactància materna entre les dones.

Quina conclusió vas treure sobre el paper que pot tenir S.O.S. Refugiats en l’àmbit de la salut de la dona?

Ara WAHA ha contractat dues llevadores gregues molt ben formades, de ginecòleg no n’hi ha, però als camps hi va sempre un metge internista acompanyat d’una llevadora. A més, a totes les embarassades les envien als hospitals grecs per fer-se, com a mínim, un anàlisi d’embaràs i una ecografia, tot i que de vegades se’n fan més d’una. Des del punt de vista de planificació familiar, tenen anticonceptius que poden utilitzar i pel que fa a la lactància, les llevadores estaven molt concienciades per fomentar-la.

Quin serà, doncs, el paper de S.O.S. Refugiats a la zona de Tessalònica?

El sistema sanitari d’aquesta zona està ben organitzat per WAHA, en coordinació amb altres ONGs i amb els hospitals grecs. Per tant, hi ha dues possibilitats: una, que en el futur en aquests camps hi hagi molta més gent. Això és una previsió que té WAHA, creuen que de 1500 persones que hi ha en total en aquesta zona es pugui passar a 4000 entre nous refugiats i d’altres que puguin ser desplaçats des de les illes. L’altra possibilitat és que on haguem de concentrar els nostres esforços no sigui la zona de Tessalònica i sigui les illes properes a la costa turca (Quios, Kos, Leros…) o bé, potser, fins i tot altres camps situats en altres països europeus.

Hi ha alguna demanda particular de WAHA en aquestes illes?

A Quios i Kos, que és on S.O.S. Refugiats ha estat anant, hi ha una ginecòloga, per això WAHA em va demanar d’anar a la zona de Tessalònica. Allà vaig veure que el sistema sanitari està ben organitzat i ara WAHA ens demana si podem aportar llevadores a les illes de Quios i Kos. Estem fent una prospecció, no només a través de la informació que ens dona WAHA, sinó que també gràcies al personal del CAPSBE que estan en aquests moments allà. Quan tinguem les dades decidirem si realment val la pena enviar una llevadora o no.

Quina és la teva impressió personal de la situació que et vas trobar?

Jo esperava trobar-me unes condicions de vida molt més dures del que vaig veure a la zona de Tessalònica. Una altra cosa és tot el que arrosseguen aquests refugiats. Quan vaig ser allà vaig aprofitar per fer algunes visites ginecològiques i en el registre mèdic d’una  pacient posava que va veure com decapitaven el seu pare i el seu germà davant d’ella.

 

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.