Categories

Entrada publicada a:

dimarts, 7 de febrer de 2017

Descobreixen que l’ARN no codificant regula l’expressió de gens clau en la diabetis

Investigadors de l’IDIBAPS i l’Imperial College de Londres publiquen un estudi  en el que han descobert que seqüències de l’ARN que no codifica per proteïnes juguen un paper clau en l’expressió de determinats gens de les cèl·lules beta del pàncrees. Aquests gens se sap que estan involucrats en el desenvolupament de diferents formes de diabetis. L’article, publicat a la revista Cell Metabolism està coordinat pel Dr. Jorge Ferrer, cap de l’equip Programació Genòmica de Cèl·lules Beta i Diabetis de l’IDIBAPS i l’Imperial College de Londres i investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).

Fins fa poc la majoria d’estudis genètics se centraven en una petita part del genoma que conté els gens, però se sap que hi ha centenars de milers d’altres zones del genoma que són molt importants ja que tenen la capacitat de regular-ne l’expressió. Tot i això és desconeix quina fracció d’aquests fragments de ADN o ARN son funcionals i quin és el seu impacte en l’aparició i progressió de diferents malalties.

En un article publicat el 2012, també a la revista Cell Metabolism, el mateix equip d’investigadors va descriure més de mil fragments de ARN de cadena llarga (lncRNAs) de les cèl·lules beta del pàncrees, un tipus cel·lular crucial en la patogènesi de la diabetis. “Vàrem demostrar que s’activaven durant la diferenciació cel·lular i que podien jugar un paper clau en l’adaptació d’aquest tipus de cèl·lules a la demanda de secreció d’insulina, ja que alguns d’ells semblaven estar regulats per la concentració de glucosa a l’organisme”, explica el Dr. Jorge Ferrer, qui també va coordinar aquest estudi. “Hem de saber, però, quins d’ells tenen una funció fisiològica en les cèl·lules beta humanes i això s’ha de poder fer de forma sistemàtica”, afegeix.

En aquest estudi els investigadors han fet un rastreig a petita escala d’un conjunt d’aquests fragments que els varen semblar interessants ja que la seva expressió es limitava a les cèl·lules beta pancreàtiques. En van pertorbar els nivells per veure si hi havia un impacte en la funció normal d’aquestes cèl·lules. “Amb alguns no va passar res. Amb altres, en disminuir l’expressió de l’ARN s’alteraven els nivells d’expressió de determinats gens”, assenyala el Dr. Ferrer.

Es va fer el mateix experiment per ARNs que codifiquen per factors de transcripció i es va veure que regulaven els mateixos gens, és a dir, que regulaven una xarxa comú. I molts d’aquests factors  de transcripció que es van estudiar estaven implicats en el mecanisme de diferents formes de diabetis. Un d’aquests ARN que s’han estudiat, anomenat PLUTO, està al costat de gens importants per la diabetis humana i altera l’estructura de la cromatina del nucli de la cèl·lula.

Així, es pot dir que aquests fragments llargs de ARN no codificant són reguladors de l’expressió gènica”, explica el Dr. Ferrer. “En aquest article hem aclarit què són aquests fragments de ARN no codificant i el paper que juguen en les cèl·lules beta del pàncrees”, conclou.

Referència de l’article:

Human Pancreatic β Cell lncRNAs Control Cell-Specific Regulatory Networks.

Akerman I, Tu Z, Beucher A, Rolando DM, Sauty-Colace C, Benazra M, Nakic N, Yang J, Wang H, Pasquali L, Moran I, Garcia-Hurtado J, Castro N, Gonzalez-Franco R, Stewart AF, Bonner C, Piemonti L, Berney T, Groop L, Kerr-Conte J, Pattou F, Argmann C, Schadt E, Ravassard P, Ferrer J.

Cell Metab. 2016 Dec 28. pii: S1550-4131(16)30595-2. doi: 10.1016/j.cmet.2016.11.016.

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.