Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 4 de gener de 2017

Desenvolupat un nou fàrmac per a malalties autoimmunes

Un estudi amb participació de l’IDIBAPS mostra com un nou fàrmac experimental podria frenar gran varietat de malalties autoimmunes com l’asma, la psoriasi, la malaltia de Crohn o l’esclerosi múltiple sense bloquejar la resposta natural de l’organisme contra les infeccions causades per patògens.

L’estudi, dirigit per Balbino Alarcón, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), s’ha publicat a Science Translational Medicine i ha comptat amb la participació de 32 investigadors espanyols del CSIC, l’IDIBAPS, el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars i l’Hospital de la Princesa de Madrid, principalment. En el cas de l’IDIBAPS hi ha participat l’equip de Pablo Villoslada, responsable del grup Esclerosi Múltiple, Patogènesi i Noves Teràpies del programa de Neuroimmunologia de l’IDIBAPS, qui ha efectuat els assaigs en models animals per a l’esclerosi múltiple.

El nou fàrmac experimental és un inhibidor de l’activació dels limfòcits T, els encarregats de detectar els antígens (proteïna diana) de l’organisme, que poden ser propis (en teixits i òrgans) o estranys (els que suposen una amenaça i una infecció potencial). Per a la seva tasca, els limfòcits T compten amb un receptor essencial: el receptor per antígens TCR. El TCR transmet informació a l’interior de la cèl·lula del limfòcit per indicar-li que ha detectat o reconegut a un antigen (extern o no), una informació que es transmet a través de diferents proteïnes que estan dins de la cèl·lula. Una d’elles és la NCK. Quan TCR recluta NCK o s’uneix a ella dins de la cèl·lula li transmet informació indicant que ha reconegut a un antigen. El fàrmac inhibeix o bloqueja la interacció entre TCR i NCK i, amb això, aconsegueix que els limfòcits T deixin de respondre a antígens propis en una malaltia autoimmune però que sí combatin als antígens externs d’un procés infecciós. És el seu efecte diferencial, expliquen els responsables de l’estudi.

El nou fàrmac s’ha provat en voluntaris sans i ha superat les proves de toxicitat. En models de ratolí, a més, s’ha vist que té efectes fins i tot quan el compost es deixa d’administrar, la qual cosa significa que un tractament durant un temps limitat podria ser suficient perquè els símptomes de la malaltia remetin sense haver de medicar el pacient de per vida.

Referència de l’article:

First-in-class inhibitor of the T cell receptor for the treatment of autoimmune diseases

Aldo Borroto, Diana Reyes-Garau, M. Angeles Jiménez, Esther Carrasco, Beatriz Moreno, Sara Martínez-Pasamar, José R. Cortés, Almudena Perona, David Abia1, Soledad Blanco, Manuel Fuentes, Irene Arellano, Juan Lobo, Haleh Heidarieh, Javier Rueda, Pilar Esteve, Danay Cibrián, Ana Martinez-Riaño, Pilar Mendoza, Cristina Prieto, Enrique Calleja, Clara L. Oeste1 Alberto Orfao, Manuel Fresno, Francisco Sánchez-Madrid, Antonio Alcamí, Paola Bovolenta, Pilar Martín, Pablo Villoslada, Antonio Morreale, Angel Messeguer and Balbino Alarcon.

Science Translational Medicine  21 Dec 2016: Vol. 8, Issue 370, pp. 370ra184. DOI: 10.1126/scitranslmed.aaf2140

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.