Categories

Entrada publicada a:

dijous, 15 de desembre de 2016

Una nova tècnica de reprogramació cel·lular reverteix els signes de l’envelliment

Científics del Salk Institute for Biological Studies de California han demostrat que a través de l’expressió de quatre gens coneguts com els “factors de Yamanaka”, es pot convertir qualsevol cèl·lula en una cèl·lula mare pluripotent sense que perdi la seva identitat. Així doncs, són capaces de dividir-se indefinidament, com les embrionàries, transformar-se en qualsevol tipus de cèl·lula present en el nostre organisme i revertir els signes de la vellesa. El Dr. Juan Carlos Izpisúa Belmonte, professor d’Expressió Genètica del Salk Institute, ha liderat l’estudi que publica la revista Cell, en el qual també ha participat el Dr. Josep Maria Campistol, director general i nefròleg de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS . També s’han involucrat en el projecte, entre d’altres, científics de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM).

Tots hem tingut la fantasia de retrocedir uns quants anys i tornar als temps en què els cabells blancs, les potes de gall i la dificultat per fer quatre gambades i pujar quatre pisos eren territori desconegut. Ara, segons comenta el Dr. Izpisúa, l’estudi del Salk Institute “mostra que l’envelliment no és un procés que vagi en una sola direcció, sinó que té plasticitat, i amb una modulació meticulosa, es pot revertir“. La tècnica que permet aquesta “modulació“, a més d’impulsar a les cèl·lules de la pell humana a convertir-se en joves de nou, ha aconseguit, gràcies a la reversió dels signes de l’ancianitat i l’augment de l’esperança de vida en un 30 %, el rejoveniment de ratolins amb malalties de vellesa prematura.

A causa de l’augment de l’esperança de vida, el risc de patir malalties relacionades amb l’edat ha crescut. Les dades mostren que l’edat és el major factor de risc per a les malalties del cor, el càncer i els trastorns neurodegeneratius. El Dr. Josep Maria Campistol comenta que “l’estudi proporciona informació sobre possibles opcions terapèutiques abans insospitades per augmentar la longevitat“. No obstant això, diu, “es necessitaran més estudis per poder utilitzar aquesta tècnica en éssers humans“.

Tot i que el rejoveniment cel·lular sembli desitjable, un procés que funciona al laboratori no és necessàriament aplicable per a tot un organisme. Si bé la divisió cel·lular ràpida és fonamental per al creixement dels embrions, en adults aquest creixement s’associa al càncer. A més, tenir grans quantitats de cèl·lules que han estat restablertes a un estadi embrionari en un adult podria portar a una fallada orgànica. A la vista d’aquests fets, l’equip del Dr. Izpisúa es va preguntar si hi hauria algun benefici en la inducció dels factors de Yamanaka durant un període més curt que l’habitualment utilitzat per convertir una cèl·lula madura en una cèl·lula mare pluripotent.

Hi ha altres estudis científics que han reprogramat completament les cèl·lules fins que van aconseguir el seu estat de cèl·lula mare“, diu Pradeep Reddy, co-primer autor i investigador associat del Salk Institute, “però nosaltres demostrem, per primera vegada, que expressant aquests factors durant un breu període podem mantenir la identitat de la cèl·lula i revertir, al mateix temps, les característiques associades a l’edat“.

Per dur a terme l’estudi, els investigadors han utilitzat cèl·lules de la pell de ratolins amb progèria, una malaltia genètica que provoca l’envelliment prematur. L’equip del Dr. Izpisúa va induir per un curt període els factors de Yamanaka. En analitzar aquestes cèl·lules, els científics van veure que havien revertit múltiples signes de l’edat, però sense perdre la seva identitat com a cèl·lules de la pell. El proper pas que van voler donar aquests investigadors és comprovar si aquest procés es pot dur a terme en animals vius.

A la vista de les dades obtingudes amb les cèl·lules, es va utilitzar el sistema de reprogramació de curta durada durant períodes cíclics en ratolins vius amb progèria. Els resultats van ser extraordinàriament positius: els rosegadors tractats amb aquest procediment semblaven més joves; la seva funció cardiovascular (entre d’altres) havia millorat i, encara més sorprenent, vivien un 30% més que els ratolins no tractats. A més, els animals mostraven una recuperació cel·lular de l’afectació causada per la progèria i també de la causada per l’envelliment normal.

Paloma Martínez-Redondo, investigadora associada de l’equip del Dr. Izpisúa i autora del treball, creu que aquests resultats aporten “informació transcendental per saber quins són els camins cap als quals s’han d’adreçar els investigadors per retardar l’envelliment cel·lular“.

Òbviament, els ratolins no són humans, i sabem que és molt més complex rejovenir a una persona“, diu el Dr. Izpisúa, “però aquest estudi mostra que l’envelliment és un procés dinàmic i, per tant, serà més accessible del que ens pensàvem prèviament a poder realitzar intervencions terapèutiques“.

Font: Salk Institute for Biological Studies

Referència de l’article

In vivo amelioration of age-associated hallmarks by partial reprogramming

Alejandro Ocampo, Pradeep Reddy, Paloma Martinez-Redondo, Aida Platero-Luengo, Fumiyuki Hatanaka, Tomoaki Hishida, Mo Li, David Lam, Masakazu Kurita, Ergin Beyret, Toshikazu Araoka, Eric Vazquez-Ferrer, David Donoso, Jose Luis Roman, Jinna Xu, Concepcion Rodriguez, Gabriel Núñez, Estrella Núñez-Delicado, Josep M. Campistol, Isabel Guillén, Pedro Guillén i Juan Carlos Izpisua Belmonte.

Cell. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.cell.2016.11.052

Comparteix aquesta entrada

  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • email
  • LinkedIn
  • StumbleUpon

    Els comentaris estan tancats.