Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 18 de juliol de 2016

Investigadors d’IDIBAPS desxifren mecanismes per entendre la progressió de malalties inflamatòries cròniques

Dos estudis realitzats per investigadors del grup de Vasculitis Sistèmiques (Equip de Malalties Autoimmunes) de l’IDIBAPS, encapçalat per la Dra. Maria Cinta Cid, aprofundeixen en diferents mecanismes per bloquejar la resposta inflamatòria en malalties inflamatòries cròniques com l’arteritis de cèl·lules gegants  (ACG). El primer article, publicat a la revista l’Annals of the Rheumatic Diseases, explora el paper de l’interferó gamma (una proteïna inflamatòria) en la ACG i el seu potencial com a diana terapèutica. El segon dels articles, publicat a la revista Science Signaling, descobreix una nova funció d’una de les subunitats que formen la proteïna IL-23 que pot ser rellevant en  diverses malalties  inflamatòries cròniques.

L’ACG és el tipus més freqüent de vasculitis sistèmica primària, es presenta a partir dels 50 anys i se’n desconeix l’origen. Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica que afecta a les artèries. Les complicacions més importants són la pèrdua de visió per oclusió dels vasos afectats, que ocasiona una important dependència i disminució de la qualitat de vida en el 15-20% d’aquests pacients, i els aneurismes d’aorta que es presenten fins en un 30% dels pacients durant el seguiment. La recerca en aquest tipus de malalties es centra en aprofundir en el coneixement dels mecanismes implicats en la perpetuació de l’activitat inflamatòria per tal de poder trobar dianes terapèutiques per frenar-la.

En el primer article, publicat a l’Annals of the Rheumatic Diseases, els investigadors han estudiat quin paper juga l’interferó gamma, una proteïna que produeixen els limfòcits T i que activa a les cèl·lules del sistema immunitari, en l’ACG. El treball s’ha realitzat amb les seccions de l’artèria temporal de 34 pacients amb ACG  i 21 persones sanes, utilitzades en el diagnòstic de la malaltia. Mitjançant un sistema de cultiu en 3D d’aquestes artèries, desenvolupat pel mateix grup, han demostrat el mecanisme pel qual l’interferó gamma manté la inflamació en les parets arterials. “L’interferó indueix les pròpies cèl·lules de la paret vascular (cèl·lules musculars llises) a sintetitzar unes molècules denominades quimiocines que reclutaran més cèl·lules immunitàries i a adherir-les mitjançant molècules d’adhesió fent-les còmplices del procés inflamatori. També activa els macròfags reclutats creant diferents cascades inflamatòries. El seu bloqueig amb un anticòs totalment humà dissenyat per ús terapèutic disminueix l’expressió d’aquestes molècules i frena la progressió de la inflamació”, explica el Dr. Marc Corbera, primer signant de l’article.

En el segon treball, publicat a la revista Science Signaling i realitzat en col·laboració amb el National Institutes of Health (NIH), els investigadors han descobert una nova funció pro-inflamatòria de la subunitat p19 de la IL-23. Fins al moment es creia que la IL-23només era funcional quan les seves subunitats (p19 i p40)es secretaven unides,majoritàriament per cèl·lules del sistema immunitari. L’estudi demostra que quan hi ha inflamació, les cèl·lules endotelials dels petits vasos que nodreixen  les parets de les artèries, són capaces de produir p19 de manera aïllada. Aquesta subunitat actua de forma intracel·lular, és capaç d’activar STAT-3 i induir la producció de molècules d’adhesió que són imprescindibles pel reclutament de leucòcits, i la persistència de la inflamació . “Aquest treball trenca amb la creença que la p19 només és funcional unida a la p40”, explica la Dra. Georgina Espígol, co-primera signant del treball, junt amb la Dra. Ester Planas. “Els assaigs clínics actuals en malalties com la psoriasi o l’espondilitis anquilopoiètica, que apliquen teràpies amb anticossos monoclonals per inhibir la IL23, és possible que no tinguin efecte sobre la subunitat p19 intracel·lular, amb el que en alguns pacients seria més interessant inhibir amb altres molècules  les  vies de senyalització  que resulten activades”, afegeix.

Articles de referència:

1. Extended report: Blocking interferon γ reduces expression of chemokines CXCL9, CXCL10 and CXCL11 and decreases macrophage infiltration in ex vivo cultured arteries from patients with giant cell arteritis

Marc Corbera-Bellalta, Ester Planas-Rigol, Ester Lozano, Nekane Terrades-García, Marco A Alba, Sergio Prieto-González, Ana García-Martínez, Robert Albero, Anna Enjuanes, Georgina Espígol-Frigolé, José Hernández-Rodríguez, Pascale Roux-Lombard, Walter G Ferlin, Jean-Michel Dayer, Marie H Kosco-Vilbois, Maria C Cid

Ann Rheum Dis 2016;75:6 1177-1186 Published Online First: 23 December 2015 doi:10.1136/annrheumdis-2015-208371

2. Identification of IL-23p19 as an endothelial proinflammatory peptide that promotes gp130-STAT3 signaling

Georgina Espígol-Frigolé, Ester Planas-Rigol, Hidetaka Ohnuki, Ombretta Salvucci, Hyeongil Kwak, Sarangan Ravichandran, Brian Luke, Maria C. Cid, and Giovanna Tosato.

Sci. Signal.  15 Mar 2016: Vol. 9, Issue 419, pp. ra28 DOI: 10.1126/scisignal.aad2357

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.