Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 18 de juliol de 2016

El Clínic participa en un Registre Internacional de la hiponatrèmia per SIADH

Un grup d’experts internacionals, entre els quals es troba el Dr. Esteban Poch, Cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Institut Clínic de Nefrologia i Urologia (ICNU), investigador del grup IDIBAPS Malalties Nefrourològiques i Trasplantament Renal i professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, ha publicat recentment els resultats de l’estudi més ampli realitzat fins a l’actualitat sobre la hiponatrèmia per síndrome de secreció inapropiada d’hormona antidiürètica (SIADH). Es tracta d’un Registre Internacional on es posen de manifest les mancances actuals quant al diagnòstic i tractament d’aquest tipus de malaltia. L’estudi s’ha publicat a la revista científica The American Journal of Medicine.

La hiponatrèmia -baixa concentració de sodi en el plasma sanguini- és un trastorn electrolític que consisteix en un desequilibri dels minerals amb càrrega elèctrica que es troben en la sang; afecta la química sanguínia, l’acció muscular i altres processos de l’organisme. És molt comuna en els pacients hospitalitzats: entre el 15 i el 30% de pacients presenten aquest trastorn, segons estudis internacionals realitzats en els últims decennis. La hiponatrèmia és un factor de mortalitat i de morbiditat, i s’associa a un increment de les estades hospitalàries i a un major nombre de reingressos hospitalaris. Pot ser aguda o crònica; aquesta última es relaciona amb desequilibris en la marxa i en l’estabilitat, amb caigudes, amb osteoporosi i amb un increment de fractures òssies, tot i que no s’ha demostrat que en sigui un factor causal.

La síndrome de secreció inapropiada d’hormona antidiürètica (SIADH), per la seva banda, es produeix quan una regulació anòmala de l’hormona antidiürètica provoca una retenció renal elevada d’aigua lliure, la qual porta a un excés d’aigua plasmàtica i a la hiponatrèmia normovolèmica (que no presenta edemes ni tampoc signes clínics de pèrdua de volèmia o volum sanguini). La SIADH és la causa més comuna d’hiponatrèmia en la pràctica clínica, i té uns criteris diagnòstics clínics i analítics concrets que habitualment no se segueixen al 100%. A més, avui dia els tractaments més freqüentment utilitzats tenen en general poca eficàcia.

Amb el Registre Internacional fruit de l’estudi recentment publicat, els experts tenien com a primer objectiu obtenir informació sobre les modalitats actuals de diagnòstic i de tractament de la hiponatrèmia deguda a SIADH a diversos hospitals dels EUA i d’Europa, així com esbrinar la seva rapidesa i fiabilitat a l’hora d’obtenir un increment de la concentració de sodi en el plasma sanguini dels pacients. Un objectiu secundari era determinar les diferències que es donen en el diagnòstic i el tractament a diversos hospitals dels EUA i a Europa.

Per a l’estudi, els investigadors van seleccionar unes mesures de diagnòstic i van analitzar l’ús, l’eficàcia i els resultats clínics de les teràpies per a la hiponatrèmia normovolèmica diagnosticada com SIADH en 1.524 pacients adults amb una concentració de Na+ d’igual o menor de 130 mEq/L, el grup més gran de pacients amb aquest trastorn que s’ha estudiat fins avui dia. D’aquests, 1.034 provenien de 146 centres dels Estats Units i 490 de centres hospitalaris europeus. També, es va analitzar un subgrup d’aquests pacients diagnosticats complint estrictament els criteris clínics i de laboratori recomanats.

Les conclusions respecte a l’objectiu principal de l’estudi són, entre d’altres, que a pesar de l’alta prevalença de la hiponatrèmia i de l’existència de guies per al diagnòstic i tractament, la gestió de la hiponatrèmia per SIADH encara presenta deficiències. Freqüentment, el diagnòstic de la SIADH no segueix els criteris de diagnòstic establerts, a pesar que han demostrat la seva eficàcia a l’hora de millorar el trastorn hipònatrèmic en els pacients. Igualment, molts pacients diagnosticats amb SIADH no reben un tractament específic per a la hiponatrèmia.

En aquest sentit, els autors remarquen la necessitat de fer èmfasi en la formació dels professionals respecte a un diagnòstic rigorós de la SIADH. Quant al segon objectiu, determinar les diferències que es donen en el diagnòstic i el tractament a diversos hospitals dels EUA i a Europa, els investigadors consideren que no es donen diferències significatives. A pesar de la disponibilitat de teràpies efectives, la majoria de pacients amb SIADH van ser donats d’alta quan encara presentaven hiponatrèmia.

Referència de l’article:  Diagnosing and Treating the Syndrome of Inappropriate Antidiuretic Hormone Secretion. Verbalis, Joseph G. et al. The American Journal of Medicine , Volume 129 , Issue 5 , 537.e9 – 537.e23.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.