Categories

Entrada publicada a:

dijous, 9 de juny de 2016

Primer test molecular per afinar en el tractament del càncer de mama avançat

L´investigador del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) Dr. Aleix Prat, responsable del Grup de Genòmica Translacional del VHIO, i actualment responsable del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i alhora cap de servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha liderat un estudi que es publica avui a la revista JAMA Oncology, que conclou, per primer cop, que la classificació molecular del càncer de mama basada en un test genòmic és el factor més important a l’hora de predir el pronòstic del càncer de mama avançat o metastàtic de tipus hormonosensible; és a dir, l´estudi demostra que els patrons genòmics del tumor marquen l’evolució de la pacient durant tot el curs de la malaltia avançada. Un altre fet destacat de la investigació és que el test molecular funciona fins i tots i es determina en el tumor primari anys abans que la malaltia torni en forma de metàstasi, de manera que, la classificació molecular en el tumor primari prediu l’evolució de les pacients des de l’aparició de les metàstasis en endavant.

Fins ara, el pronòstic i el tractament de les pacients amb càncer de mama metastàtic del tipus hormonosensible s’havia basat en variables inespecífiques com l’edat de la pacient, el tipus de metàstasis o les teràpies prèvies administrades. El treball del Dr. Aleix Prat és el primer estudi que no només ha permès associar els diferents subtipus moleculars del càncer de mama amb el pronòstic i la predicció de resposta a l’hormonoteràpia, sinó que ha demostrat que és la variable més determinant en aquest context. Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el VHIO, l’IDIBAPS i l´equip liderat pel reconegut Prof. Stephen Johnston del Royal Marsden de Londres.

Càncer de mama hormonosensible: un càncer biològicament heterogeni

Els estudis dels últims anys han permès classificar els tumors de mama aparentment hormonosensibles en 4 subtipus moleculars segons el seu patró d’expressió gènica: Luminal A, Luminal B, HER2-Enrichedi Basal-like. El nostre grup i d’altres hem demostrat que els tumors de mama aparentment hormonosensibles formen un grup molt heterogeni des del punt de vista biològic i clínic”, explica el Dr. Prat. “Aquesta variabilitat feia palesa la necessitat de trobar nous mètodes que permetessin etiquetar millor el tipus de càncer de mama de cada pacient per afinar-ne la prognosi i la resposta als tractaments hormonals i a la quimioteràpia”.

La biologia intrínseca dels tumors de mama metastàtics és clau

En aquest context, l’equip del Dr. Prat va analitzar tumors de mama aparentment hormonosensibles,segons els criteris actuals, de 821 pacients que van rebre tractament hormonal per a la seva malaltia avançada dins d’un assaig clínic de fase III. L’anàlisi va consistir a classificar els tumors en els diferents subtipus biològics segons la seva expressió gènica i relacionar aquesta classificació amb la supervivència i la resposta.Vam veure que, pel que fa al pronòstic, la biologia intrínseca del tumor és el factor més important que existeix avui dia. Més, fins i tot, que l’edat de la pacient, el nombre de metàstasis, el tipus de metàstasis o si la pacient havia rebut tractament previ o no…”,explica el Dr. Prat. “Per exemple, si el tumor és Luminal A, les metàstasis es poden controlar en la meitat de les pacients durant gairebé 1,5 anys només amb tractament hormonal. En canvi, en la majoria de pacients amb tumors HER2-Enrichedo Basal-like, les metàstasis es fan resistents al tractament hormonal en només 4 o 5 mesos. Per tant, aquesta troballa pot tenir implicacions terapèutiques immediates, ja que fins avui no sabíem quines pacients amb càncer de mama metastàtic havien de rebre d’entrada quimioteràpia o bé tractament hormonal”. Finalment, conclou: “Val a dir que el 2016 seguim fent assajos clínics de fase III amb nous fàrmacs i amb la participació de milers de pacients amb càncer de mama metastàtic sense tenir en compte aquesta classificació biològica tan important. Crec que a partir d’ara cal replantejar l’estratègia terapèutica actual i futura en aquesta malaltia i basar-la en la classificació biològica del tumor i no en les característiques clíniques.

L’anàlisi del tumor primari permet predir l’evolució de la malaltia

Un dels altres punts forts de la investigació ha estat que més del 80% de les mostres analitzades provenia de tumors primaris i no pas de les lesions metastàtiques. “La biologia intrínseca dels tumors sembla que és un procés biològic molt estable. Per tant, identificant-la en el tumor primari podem saber què li passarà a la pacient que malauradament al cap d’uns anys tingui una recaiguda de la malaltia en forma de metàstasi”. D’aquesta manera, l’anàlisi genòmic de les cèl·lules del tumor inicial es podria convertir en una eina bàsica per al tractament de la malaltia i la predicció de l’evolució que tindrà. A més, aquesta anàlisi del tumor primari podria ser de gran utilitat en aquells casos en què la biòpsia de les metàstasis sigui complicada de fer per la seva localització.

Referència de l’article:

Prognostic Value of Intrinsic Subtypes in Hormone Receptor–Positive Metastatic Breast Cancer Treated With Letrozole With or Without Lapatinib
Aleix Prat, Maggie C. U. Cheang, Patricia Galván, Paolo Nuciforo, Laia Paré, Barbara Adamo, Montserrat Muñoz, Margarida Viladot, Michael F. Press, Robert Gagnon, Catherine Ellis, Stephen Johnston.
JAMA Oncol. Published online June 09, 2016. doi:10.1001/jamaoncol.2016.0922

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.