Categories

Entrada publicada a:

dimarts, 7 de juny de 2016

La dieta mediterrània rica en greixos saludables no implica un augment de pes corporal

Seguir una dieta mediterrània rica en greixos vegetals (oli d’oliva verge extra, fruita seca, etc.) no implica un augment significatiu de pes si es compara amb una dieta pobre en greixos, segons explica un estudi publicat a la revista mèdica The Lancet Diabetes & Endocrinology. El treball suggereix que moltes directrius actuals sobre salut que recomanen reduir greixos i calories generen una percepció errònia sobre els efectes de la ingesta de greixos de la dieta mediterrània, de reconeguts beneficis per a la salut. L’article està signat pels experts Ramon Estruch, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i Hospital Clínic de Barcelona i investigador de l’equip IDIBAPS Hipertensió, Lípids i risc cardiovascular; Emili Ros, cap del mateix equip de l’IDIBAPS; Rosa M. Lamuela (Facultat de Farmàcia UB); i Xavier Pintó (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i IDIBELL), entre altres experts d’institucions i centres hospitalaris de tot l’Estat.

Les evidències científiques apunten que el contingut total en lípids no és un indicador adient per valorar els efectes negatius o beneficiosos dels aliments. En aquesta línia, els greixos de la fruita seca, del peix i d’olis vegetals rics en compostos fenòlics són més saludables que els lípids procedents de la carn i els aliments processats.

Dieta mediterrània i greixos saludables

Més de quaranta anys de política nutricional han advocat per una dieta baixa en greixos; però estem constatant que té molt poc impacte en el controldels nivells d’obesitat“, explica Ramon Estruch, primer autor de l’estudi i membre del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), de l’Institut de Salut Carlos III.

“El nostre estudi mostra que una dieta mediterrània rica en greixos vegetals com ara l’oli d’oliva i la fruita seca té poc impacte sobre el pes corporal o el perímetre abdominal en comparació amb els efectes d’una dieta baixa en lípids. La dieta mediterrània té beneficis per a la salut ben coneguts i inclou greixos saludables (olis vegetals, peix i fruita seca)“, remarca Estruch. Les troballes d’aquest estudi no impliquen, però, que les dietes restringides amb alts nivells de lípids no saludables (mantega, carn processada, begudes ensucrades, postres o menjar ràpid) siguin beneficioses.

L’obesitat és un factor de risc per a diverses patologies (malalties cardiovasculars,diabetis de tipus 2, càncer, patologies musculoesquelètiques, etc.). Per evitar-la, és recomanable l’exercici físic i una dieta baixa en greix: fins a un límit del 30 % de lípids en la ingesta total d’energia, segons recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres entitats internacionals. Diversos estudis han constatat que la dieta mediterrània —que inclou greixos saludables— pot ajudar a reduir els riscos per a la salut. No obstant això, les prevencions contra la ingesta de greixos fan que encara es recomanin més dietes pobres en lípids per perdre pes corporal.

El nou estudi va incloure 7.447 participants (homes i dones, entre 55 i 80 anys), i es va dur a terme en onze hospitals de tot l’Estat durant el període 2003-2010. Els participants estaven dividits en tres grups segons el tipus d’alimentació que seguien: una dieta mediterrània no restringida en calories i rica en oli d’oliva (1), una dieta mediterrània sense restricció calòrica i rica en fruita seca (2), i una dieta baixa en tot tipus de greixos (3). Tots els participants tenien un perfil d’alt risc cardiovascular o eren diabètics de tipus 2, i més del 90 % tenien sobrepès o eren obesos.

Després de cinc anys, el consum total de greixos s’havia reduït en el grup de la dieta baixa en lípids mentre que havia augmentat lleugerament en els dos grups que seguien una dieta mediterrània. Segons els resultats, en general tots els participants van perdre pes: en concret, els que més pes corporal van reduir seguien la dieta mediterrània no restringida en calories i rica en oli d’oliva. Pel que fa al perímetre abdominal, va augmentar més en el grup que seguia una dieta baixa en greixos, en comparació amb els grups amb dieta mediterrània.

En un comentari a aquest article científic, el professor Dariush Mozaffarian (Universitat de Tufts, Boston), subratlla que “cal revisar les pautes dietètiques per eliminar els límits arbitraris i obsolets sobre el consum total de greixos en la dieta. També s’han d’eliminar els prejudicis i advertiments contra opcions més saludables i riques en greixos, per exemple, fruita seca, olis vegetals rics en components fenòlics, iogurt o, fins i tot, formatge. Hem de deixar de banda el mite que els aliments pobres en greixos i calories condueixen a un augment de pes menor. Aquesta il·lusió es tradueix en polítiques paradoxals que se centren en el còmput total de les calories i no en la qualitat dels aliments“.

El contingut en greixos dels aliments no és un indicador útil per estimar els efectes positius o negatius que tenen sobre la salut a llarg termini. L’evidència científica moderna és compatible amb l’opció de menjar més calories procedents de la fruita, la fruita seca, els vegetals, el gra, el peix, els iogurts, els olis vegetals, etc., i menys calories de productes processats rics en midó, sucre, sal o greixos trans“, remarca Mozaffarian. “Ignorem aquesta evidència —incloent-hi aquests resultats derivats de l’estudi Prevenció amb dieta mediterrània (PREDIMED)— sota la nostra pròpia responsabilitat“, conclou.

Referència de l’article:

Effect of a high-fat Mediterranean diet on bodyweight and waist circumference: a prespecified secondary outcomes analysis of the PREDIMED randomised controlled trial
Ramon Estruch, Miguel Angel Martínez-González, Dolores Corella, Jordi Salas-Salvadó, Montserrat Fitó, Gemma Chiva-Blanch, Miquel Fiol, Enrique Gómez-Gracia, Fernando Arós, José Lapetra, Lluis Serra-Majem, Xavier Pintó, Pilar Buil-Cosiales, José V Sorlí, Miguel A Muñoz, Josep Basora-Gallisá, Rosa María Lamuela-Raventós, Mercè Serra-Mir, Emilio Ros, PREDIMED Study Investigators
Lancet Diabetes & Endocrinology. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/S2213-8587(16)30085-7

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.