Categories

Entrada publicada a:

dijous, 30 de juny de 2016

El Clínic implanta per primera vegada a Espanya una vàlvula aòrtica humana sense cèl·lules

Un equip de cirurgians de l’Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat amb èxit la primera implantació a Espanya d’una vàlvula aòrtica descel·lularitzada per al seu reemplaçament quan aquesta està malmesa. Es tracta de vàlvules d’aorta humanes procedents de donants a les que se’ls treuen totes les cèl·lules. El fet d’eliminar les cèl·lules ha de minimitzar els riscos de rebuig i per tant la disfunció valvular i calcificació de l’injert. L’èxit de la primera intervenció ha permès ja realitzar-ne una segona i està previst fer-ne una tercera en unes setmanes. En els propers 2 anys d’estima que es realitzaran al Clínic unes 20 implantacions més d’aquestes vàlvules.

La intervenció l’ha realitzat un equip encapçalat pel Dr. Eduard Quintana, cirurgià cardiovascular de l’Institut Clínic Cardiovascular (ICCV), en el marc del projecte ARISE, un projecte europeu de l’Horizon 2020 que avalua els resultats d’aquesta nova vàlvula en 6 dels principals centres de cirurgia cardiaca d’Europa. En la intervenció hi ha participat el Dr. Clemente Barriuso, també cirurgià cardiovascular, i la Dra. María José Arguís del Servei d’Anestesiologia. El primer recanvi de vàlvula d’aquestes característiques a Europa l’ha realitzat la Hannover Medical School, institució que coordina el projecte ARISE.

A Europa es realitzen cada any més de 65.000 recanvis de vàlvula aòrtica (RVA) per tractar la malaltia valvular aòrtica adquirida i congènita i les opcions són molt limitades per alguns pacients. Les pròtesis disponibles en l’actualitat poden ser biològiques (d’origen animal), que són les que més s’utilitzen però que presenten una durabilitat limitada; mecàniques, que requereixen medicació anticoagulant de per vida; o humanes, que, com que  fins ara s’han de guardar criopreservades, amb el pas del temps es tornen més rígides a causa de la calcificació de la paret vascular. L’elecció del substitut valvular en l’actualitat encara depèn de l’edat del pacient, la possibilitat-necessitat de prendre anticoagulants orals (generalment Sintrom) i l’expectativa de vida, entre d’altres.

Les vàlvules humanes sense cèl·lules (descel·lularitzades), o homoempelts no criopreservats, tenen l’objectiu de superar molts d’aquests obstacles. Es tracta de vàlvules que provenen del cor d’un donant a les que se’ls elimina per complet les cèl·lules i queda només l’estructura de la matriu de col·lagen. D’aquesta manera es minimitza la resposta immune a la vàlvula biològica implantada. “A més, els pacients no necessiten anticoagulants de forma permanent i els injerts tenen un orifici que permet la circulació de forma més efectiva, per contra del que passa amb les altres pròtesis comercials. S’espera que la seva durabilitat superi a les biopròtesis i als homoinjerts clàssics”, explica el Dr. José Luís Pomar, coordinador de l’estudi ARISE a Barcelona.

En la intervenció realitzada al Clínic, el pacient tenia una estenosi aòrtica greu (disminució de l’orifici de l’aorta)  amb insuficiència cardíaca i una dilatació de l’arrel de l’aorta. La intervenció va permetre corregir el defecte de la vàlvula i a la vegada substituir l’arrel de l’aorta amb el mateix homoinjert. El pacient va esperar més d’un mes el processament valvular especial per a l’eliminació de les cèl·lules una vegada es va disposar d’un donant apropiat. “Tot i que la tècnica d’implant és més complexa que una substitució valvular aòrtica convencional, el postoperatori va transcórrer sense incidències i el pacient va ser donat d’alta als 6 dies de l’ingrés”, explica el Dr. Eduard Quintana. “Ara es troba en molt bona condició, l’homoinjert funciona perfectament i s’han resolt els símptomes d’insuficiència cardíaca”, afegeix.

Aquesta iniciativa la coordina la Hannover Medical School i l’Hospital Clínic és l’únic hospital espanyol que hi participa. El Dr. José Luis Pomar i la Dra. Marta Sitges, Directora de l’Insitut Clínic Cardiovascular (ICCV), són els coordinadors del projecte a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS. En aquest projecte de medicina regenerativa també hi col·laboren el Dr. Manel Castellà, cap de la Secció de Cirurgia Cardiaca, el Dr. Daniel Pereda, cirurgià cardíac del mateix servei, i la Dra. Elba Agustí, la Dra. Anna Vilarrodona i el Dr. Esteve Trias,  investigadors del Banc de Sang i Teixits.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.