Categories

Entrada publicada a:

divendres, 15 de abril de 2016

Descobreixen un nou mecanisme responsable de la formació de vasos anòmals en la cirrosi

Investigadors de l’IDIBAPS liderats per la Dra. Mercedes Fernández, de l’equip Hemodinàmica hepàtica i hipertensió portal, han descobert un nou mecanisme responsable de la formació de vasos sanguinis anòmals, causants de les hemorràgies digestives, que són la principal complicació de la cirrosi. Els resultats del treball els publica la revista Gut.

L’angiogènesi és la formació de vasos sanguinis a partir de vasos preexistents. Pot ser normal (necessària per al desenvolupament embrionari) o patològica. En aquest últim cas, és una de les principals complicacions en els pacients amb cirrosi i un factor clau en l’evolució i empitjorament de la malaltia. “Els vasos patològics en la cirrosi formen varius a l’esòfag i estómac dels pacients que són molt fràgils i propenses a trencar causant hemorràgies intenses i difícils d’aturar“, explica la Dra. Fernández. Per això, es destinen molts esforços per entendre els mecanismes que distingeixen l’angiogènesi normal de la patològica per, així, desenvolupar teràpies que reverteixin la formació de els vasos anòmals.

L’estudi publicat a la revista Gut demostra que el creixement anormal de nous vasos sanguinis a la cirrosi no només depèn de l’angiogènesi patològica mediada per VEGF, sinó també d’un procés en el que estan involucrades cèl·lules mare progenitores, procés conegut com vasculogènesi. Aquestes cèl·lules mare, que es troben en les diferents capes que formen els vasos sanguinis, s’activen en la cirrosi, proliferen i formen vasos nous. “En la cirrosi, doncs, ens cal inhibir els dos mecanismes. Només així s’aconseguirà frenar de forma més eficient el creixement de vasos perjudicials“, apunta Fernández. “En l’estudi també hem vist que la proteïna CPEB4 està implicada en la proliferació de les cèl·lules mare progenitores“.

En un altre estudi recent publicat a la revista Gastroenterology, co-liderat per Mercedes Fernández i Raúl Méndez, de l’IRB Barcelona, els científics havien descobert que CPEB4 afavoreix la sobreexpressió de VEGF i la formació de vasos patològics en la cirrosi. “Interferint en les proteïnes CPEB4 eliminem únicament la formació de vasos patològics, mentre que la vascularització positiva es manté intacta“, assenyala la Dra. Fernández. “Els nostres nous resultats reforcen per tant el potencial de CPEB4 com a diana terapèutica per a aquesta malaltia, i com a conseqüència, per prevenir el càncer de fetge“, afegeix.

La cirrosi és el major factor de risc per a l’aparició de càncer de fetge. Així, els equips de Mercedes Fernández i Raúl Méndez, han rebut diferents ajudes a nivell nacional i internacional, entre elles la concedida per l’Associació Espanyola Contra el càncer (AECC), de més d’un milió d’euros, per descobrir, junt amb el Dr. Jordi Bruix, cap de la Unitat d’Oncologia Hepàtica del Clínic i de l’IDIBAPS, el paper de la proteïna CPEB4 en l’hepatocarcinoma, el tipus de càncer de fetge més freqüent.

Referència de l’article:

Role and therapeutic potential of vascular stem/progenitor cells in pathological neovascularisation during chronic portal hypertension.

Garcia-Pras E, Gallego J, Coch L, Mejias M, Fernandez-Miranda G, Pardal R, Bosch J, Mendez R, Fernandez M.

Gut. 2016 Mar 16. pii: gutjnl-2015-311157. doi: 10.1136/gutjnl-2015-311157.

Peu de Foto:

Grup de recerca de Mercedes Fernández. Ester García-Pras i Javier Gallego (asseguts) són primer i segon signants de l’article.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.