dilluns, 29 de febrer de 2016

“Avenços en el diagnòstic i el càncer de mama”, a Fòrum Salut Clínic

El passat dijous 25 de febrer va tenir lloc la segona conferència 2016 del cicle Fòrum Salut Clínic, que amb el títol “Avenços en el diagnòstic i el càncer de mama” va oferir la Dra. Montserrat Muñoz, oncòloga del servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Clínic de Malalties Hematològiques i Oncològiques (ICMHO). La Dra. Muñoz va parlar d’aquesta malaltia i de les millores en la seva detecció precoç, diagnòstic i tractaments, així com del futur gràcies a la recerca científica, a un públic assistent que omplia la sala d’actes Farreras Valentí de l’hospital.


El càncer de mama no és una malaltia dels temps moderns. Ja a l’Antic Egipte se’n tenia coneixement i els seus metges-sacerdots en van deixar referències en els seus registres. Aquest tipus de tumor maligne és més diagnosticat entre les dones, amb una freqüència d’un de cada tres casos, i menys freqüent en els homes. Actualment es dóna un augment en la percepció de la seva incidència, però en realitat el què ha augmentat és la seva detecció precoç, que ha ajudat a disminuir la mortalitat en xifres generals. Al nostre país, la incidència de casos de càncer de mama és una de les més baixes d’Europa.

El coneixement sobre els mecanismes del càncer de mama ha experimentat uns avenços i millores importants, gràcies sobretot a la investigació en biologia molecular. Igualment, el seu tractament quirúrgic també ha millorat, amb una cirurgia cada cop menys agressiva, i els avenços en genètica han donat pas a tractaments cada cop més personalitzats.

En l’àmbit de la detecció precoç, la Dra. Muñoz va explicar als assistents com el cribratge mamogràfic permet detectar 4 càncers de cada 1.000 proves. Actualment, s’avança cap al cribratge més personalitzat, més enfocat a la població de risc, i s’utilitzen també mètodes més sensibles de detecció, com la ressonància magnètica, per personalitzar el cribratge en dones amb una mutació genètica que les predisposa de forma molt elevada a tenir un càncer de mama.

En el diagnòstic, també hi ha millores i avenços en les tècniques d’anàlisi de mostra de teixit per microscopi, amb unes noves -i costoses- tècniques de diagnòstic molecular que guanyen en precisió.

Quant als tractaments d’aquest tipus de càncer, la cirurgia de mama per extirpar el tumor també ha experimentat una gran evolució. Anteriorment es portava a terme una mastectomia o l’extirpació completa de la mama; avui en dia, en canvi, s’intenta un abordatge conservador de la mama en primera opció, procedint a l’extracció del tumor i a la radioteràpia, aquesta última utilitzada com a profilaxi per eliminar possibles cèl·lules canceroses que hagin pogut restar dins el cos. En la cirurgia de ganglis també hi ha hagut millores, passant de la tendència dels anys 80 i 90 d’efectuar un buidatge com més complert millor a observar l’afectació ganglionar mitjançant ecografia i a extraure el “gangli sentinella” -que pot ser un o dos ganglis- per procedir posteriorment, si és el cas, a intentar treure un màxim de 10-12 ganglis per a evitar limfedema o la inflor de l’extremitat superior afectada, que pot adquirir caràcter crònic.

En radioteràpia es disposa d’una nova tècnica, anomenada RIO (Radioteràpia Intro-operatòria), que es pot aplicar en alguns casos i que permet evitar moltes sessions de radioteràpia convencional. Aquest tractament, però, requereix unes instal·lacions específiques, i això limita la seva aplicació a unes ubicacions determinades.

Pel que fa al tractament sistèmic (quimioteràpia) que, a diferència del local -com la cirurgia i la radioteràpia- afecta tot l’organisme, fins a l’any 2000 se solia donar el mateix tractament a totes les pacients, tractant amb quimioteràpia tots els tumors més grans d’un centímetre, tal com recomanava el National Health Service (NHS) britànic. Avui en dia això ja no és així, i s’avança cada vegada més cap a la implementació de tractaments personalitzats per a cada tipus de pacient.

La Dra. Muñoz va parlar també del futur, amb les possibilitats força interessants que pot oferir la immunologia per a nous tractaments. Moltes cèl·lules tumorals progressen perquè “enganyen” els limfòcits T fent-se passar per cèl·lules normals. La recerca actual en aquest terreny es dirigeix a trobar formes d’activar aquests limfòcits T per tal que puguin “desemmascarar” aquest tipus de cèl·lules. Igualment, el seguiment d’hàbits de vida saludable -com fer exercici unes cinc hores a la setmana-, comporten beneficis. Estudis com el PREDICOP, sense finançament de la indústria farmacèutica, mesura la influència de l’exercici físic i dieta mediterrània en el progrés del càncer.

Seguidament a la conferència de la Dra. Muñoz i el torn de preguntes, es va presentar la pròxima conferència del cicle Fòrum Salut Clínic, que tindrà lloc el dijous 31 de març a càrrec de la Dra. Ingrid Ordàs i la Sra. Marta Gallego i que portarà per títol “Malaltia inflamatòria intestinal i qualitat de vida“.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.