Categories

Entrada publicada a:

dijous, 13 de novembre de 2014

Identifiquen una proteïna clau en el desenvolupament del càncer de pàncrees

Investigadors de la UB i l’IDIBAPS han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRAS oncogènica, vinculada amb l’inici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic. L’estudi ha estat dirigt per la Dra. Neus Agell, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i cap de l’equip IDIBAPS Compartiments cel·lulars i senyalització. Carles Barceló, investigador del mateix grup, n’és el primer signant.

En aquest treball també hi han participat grups de recerca  de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i l’Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l’Escola de Medicina de Harvard (EUA).

Estratègia alternativa per bloquejar el gen KRAS

Més del 90 % dels càncers de pàncrees contenen mutacions del gen KRAS. Aquest gen ajuda la cèl·lula a interpretar el que passa al seu voltant i li indica quines accions ha de fer a continuació, com per exemple reproduir-se o morir. Molts tumors, com ara els de pàncrees, pulmó o còlon, tenen aquest gen mutat, de manera que sempre està senyalitzant perquè les cèl·lules cancerígenes proliferin, independentment de la informació que arriba del medi exterior de la cèl·lula.

Durant més de trenta anys, els científics han tractat infructuosament d’inhibir KRAS amb l’objectiu d’aturar el desenvolupament tumoral. “L’estratègia del nostre grup és conèixer millor com regula la cèl·lula l’activitat i el funcionament de KRAS, de manera que si no podem inhibir directament l’acció del KRAS oncogènic, el que fem és mirar d’impedir la interacció amb altres proteïnes per evitar que funcioni, i influir així en els tumors”, explica Neus Agell.

Descens del creixement tumoral

Els investigadors, amb la col·laboració de la Unitat de Proteòmica dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), van estudiar quines proteïnes interactuen amb KRAS en cèl·lules cancerígenes. Dels candidats resultants de l’anàlisi es va seleccionar la proteïna HNRNPA2B1. El pas següent va ser bloquejar aquesta proteïna en dos conjunts diferents de línies cel·lulars d’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) —el tipus de càncer de pàncrees més comú— per tal de veure’n els efectes en el creixement tumoral. El bloqueig es va fer, d’una banda, en línies de cèl·lules cancerígenes que necessiten tenir el gen KRAS alterat per poder desenvolupar-se —anomenades dependents de KRAS— i, d’altra banda, en línies cel·lulars on el tumor pot evolucionar sense KRAS. “Els resultats de silenciar aquesta proteïna van ser una reducció de la proliferació i el creixement de les cèl·lules cancerígenes, i també l’augment de la mort cel·lular, però només en les línies cel·lulars dependents de  KRAS“, descriu Neus Agell.

Els efectes es van repetir posteriorment quan es van injectar aquestes cèl·lules cancerígenes humanes en ratolins. Un cop més, en silenciar la proteïna HNRNPA2B1, les línies cel·lulars dependents de KRAS van mostrar una reducció significativa en el creixement tumoral.

A la recerca de potencials dianes terapèutiques

Aquesta recerca se suma a un treball anterior del mateix grup en què es van localitzar altres molècules que també intervenen en la regulació de l’activitat de KRAS a la cèl·lula. En aquest cas, es tractava d’un enzim clau en un procés anomenat fosforilació, pel qual s’afegeix un fosfat al gen KRAS. “En cèl·lules de ratolins vam demostrar que si inhibeixes aquest enzim, KRAS senyalitza menys i les cèl·lules són menys oncogèniques. D’aquesta manera, podem atacar KRAS des de dues vessants: eliminant la interacció amb la proteïna HNRNPA2B1 o bé bloquejant el procés de fosforilació“, explica la professora de la UB i investigadora de l’IDIBAPS Montserrat Jaumot, també signant de l’article.

El pas següent d’aquesta recerca per al grup de la UB és conèixer millor com funcionen aquestes modificacions de KRAS, per tal de dissenyar fàrmacs que les puguin bloquejar. “Per trencar aquestes interaccions, s’ha de conèixer molt bé què està succeint a escala bioquímica i molecular perquè tinguin llocs les funcions oncogèniques del gen KRAS“, conclou Neus Agell.

Font de la notícia: UB

Referència de l’article:

Ribonucleoprotein HNRNPA2B1 Interacts With and Regulates Oncogenic KRAS in Pancreatic Ductal Adenocarcinoma Cells

Carles Barceló, Julia Etchin, Marc R. Mansour, Takaomi Sanda, Mireia M. Ginesta, Victor J. Sanchez-Arévalo Lobo, Francisco X. Real, Gabriel Capellà, Josep M. Estanyol, Montserrat Jaumot, A. Thomas Look, Neus Agellemail

Received: July 30, 2013; Accepted: June 29, 2014; Published Online: July 03, 2014

DOI: http://dx.doi.org/10.1053/j.gastro.2014.06.041

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.