Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 3 de febrer de 2014

Relacionen per primera vegada l’activitat cerebral amb la pèrdua de memòria a curt termini

Què passa al cervell entre el moment en que em diuen un número de telèfon i agafo el meu mòbil per marcar?  Com gestiona el cervell aquest interval de temps entre la informació i l’acte, aquest apagada d’informació? És com si el emmagatzemés en una pissarra temporalment.  Aquesta pregunta representa un dels reptes més importants en el camp de les Neurociències . Es creu que determina en gran mesura la nostra capacitat cognitiva, és a dir , com interactuem amb el nostre entorn, com retenim informació o com fem càlculs matemàtics. És la memòria a curt termini o memòria de treball. Les persones amb una major capacitat de memòria de treball obtenen més puntuació en els tests d’intel·ligència , i per això se sospita que pot estar relacionada amb la capacitat cognitiva de les persones. Fins ara se sap que l’escorça prefrontal del cervell juga un paper important, i que les persones que pateixen patologies mentals com esquizofrènia , depressió o demència la tenen alterada.

Un estudi internacional liderat per Albert Compte, investigador principal del grup de Neurociències de Sistemes de l’Institut August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de Barcelona, determina per primera vegada que la memòria a curt termini no es perd durant el període de “apagada”, sinó que les neurones segueixen representant la informació encara que amb cada vegada menor exactitud segons avança el temps, portant a una degradació en el temps de la memòria. És a dir, el cervell manté informació fins quan creiem que es perd per observar respostes inexactes. La revista científica Nature Neuroscience publica els resultats on line en un article el primer signant és Klaus Wimmer, també de IDIBAPS.

Per explicar com es perd aquesta memòria, els investigadors van utilitzar un model computacional anomenat Bump Atractor, que permet simular a l’ordinador el procés de pèrdua d’informació en l’escorça prefrontal. Aquest model suggereix que les neurones es mantenen actives segons es va degradant la memòria. “L’activitat es difon a la xarxa neuronal i al final el record és diferent, està distorsionat“, explica Albert Compte. “Es tracta d’una activitat mòbil, no d’una pèrdua d’activitat. Abans es pensava que la memòria dequeia, ara sabem que les neurones mantenen la seva activitat però perden estabilitat“, explica.

El treball és una col·laboració amb la Universitat de Minnesota i amb la Universitat de Wake Forest (Carolina del Nord), que van proporcionar dades obtingudes en dos micos realitzant una tasca de memòria de treball. Aquest treball fa una relectura del registre d’activitat de les neurones dels micos, relacionant-lo amb la conducta de l’animal en aquest moment. Això ha permès relacionar per primera vegada l’activitat neuronal en el cervell amb el procés de pèrdua de memòria de treball. Les conclusions d’aquest estudi milloren el coneixement del mecanisme d’activitat de la memòria del treball, que passa en l’escorça prefrontal, el que podria ajudar a entendre què passa en les malalties mentals com l’esquizofrènia on la memòria a curt termini està alterada.

En els anys 70 un investigador català, Joaquim Fuster, va descobrir per primera vegada en micos entrenats per realitzar tasques senzilles que les neurones estaven actives durant aquest període negre o apagada. És a dir, les neurones tenen memòria. Estudis posteriors van demostrar que aquesta memòria de treball perd precisió durant el “apagada”. Aquest estudi identifica la base neuronal d’aquesta pèrdua de precisió, i conclou que les neurones mantenen informació però perden exactitud en la representació.

Albert Compte explica que la memòria del treball és una memòria fràgil-de fet es pot relacionar amb els lapsus o les distraccions-, que es degrada en tan sols 10 segons. Perquè ens fem una idea, les persones amb un coeficient intel·lectual més elevat són capaces de retenir durant aquest temps uns 5 elements.

Gràcies a aquest estudi, sabem que les neurones tenen informació de com es perd la memòria, i descobreix per primera vegada que mantenen contínuament informació, fins quan aparentment es perd tanta exactitud. La conclusió és que la memòria a curt termini no desapareix en el nostre cervell, sinó que es degrada, es manté difonent en el temps.

Per què és important la memòria del treball o memòria a curt termini? 

La memòria del treball representa el sistema on gestionem la informació a partir de la qual interactuem amb el nostre entorn, permetent prendre decisions immediates o estructurar un discurs. Contínuament estem fent ús de la memòria de treball per relacionar estímuls externs i interns amb accions futures que en depenen.

Les principals funcions de la memòria de treball són la retenció d’informació, el reforç de l’aprenentatge, la comprensió de l’ambient en un moment donat, la formulació de metes immediates i la resolució de problemes.

Referència de l’article:

Klaus Wimmer, Duane Q Nykamp, Christos Constantinidis & Albert Compte, Bump attractor dynamics in prefrontal cortex explains behavioral precision in spatial working memory. Nature Neuroscience (2014) doi:10.1038/nn.3645

 Article

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Entrades relacionades

No hi ha cap entrada relacionada

Els comentaris estan tancats.