Categories

Entrada publicada a:

dijous, 9 de gener de 2014

La teràpia de resincronització cardíaca no és útil en els pacients amb insuficiència cardíaca sistòlica i un QRS estret

Un treball publicat a New England Journal of Medicine demostra com la teràpia de resincronització cardíaca no redueix la taxa de mort o hospitalització per insuficiència cardíaca, i fins i tot pot augmentar-ne la mortalitat, en pacients amb insuficiència cardíaca sistòlica i una durada del QRS menor de 130 ms. L’estudi va ser dirigit per la Clinic for Cardiology del University Hospital of Zurich (Suïssa), amb el Dr. Josep Brugada, cap de l’equip IDIBAPS Aritmies, Resincronització i Imatge Cardíaques i Director Mèdic de Hospital Clínic de Barcelona, i el Dr. Lluis Mont, del mateix equip, entre els seus autors. Els seus resultats permeten racionalitzar les indicacions d’aquest tipus de teràpia i evitar que pacients en qui no està indicat en pugessin sortir fins hi tot perjudicats per la mateixa.

La teràpia de resincronització cardíaca utilitzant un marcapàs/desfibril·lador amb estimulació simultània de l’aurícula dreta i ambdós ventricles redueix la morbiditat i la mortalitat en pacients amb una insuficiència cardíaca sistòlica crònica i un complex QRS ample (superior a 130 milisegons). El complex QRS és com s’anomena la combinació de tres de les puntes que apareixen als gràfics d’un electrocardiograma típic i que representa l’activació dels ventricles. Els pacients amb un complex QRS estret també poden presentar asincronia mecànica, però manca informació per determinar si la teràpia de resincronització cardíaca podria ser útil també per a aquests pacients. Malgrat això, un 20% dels pacients que reben un resincronitzador a Europa, tenen un complex QRS estret.

L’assaig aleatoritzat va involucrar 115 centres per avaluar l’efecte de la teràpia de resincronització cardíaca en pacients amb insuficiència cardíaca sistòlica, una durada del QRS inferior als 130 ms i evidència ecocardiogràfica d’asincronia ventricular esquerra. Tots els pacients es van sotmetre a la implantació d’un dispositiu i van ser assignats a l’atzar a tenir l’opció de teràpia de resincronització cardíaca activada o desactivada. L’estudi va ser interromput per futilitat per recomanació del comitè de seguiment de dades i seguretat. Al tancament de l’ estudi, els 809 pacients que s’havien sotmès ja a l’assignació a l’atzar s’havien seguit durant una mitjana de 19,4 mesos. Els resultats mostren que els beneficis de la teràpia de resincronització cardíaca observats en pacients amb una insuficiència cardíaca sistòlica crònica amb un complex QRS ample no es poden reproduir en pacients amb un QRS estret.

Referència de l’article:
Ruschitzka F, Abraham WT, Singh JP, Bax JJ, Borer JS, Brugada J, Dickstein K, Ford I, Gorcsan J 3rd, Gras D, Krum H, Sogaard P, Holzmeister J; EchoCRT Study Group. Cardiac-resynchronization therapy in heart failure with a narrow QRS complexN Engl J Med. 2013 Oct 10;369(15):1395-405. doi: 10.1056/NEJMoa1306687. Epub 2013 Sep 2.

Resum de l’article

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.