Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 24 de abril de 2013

Els pacients bipolars que desenvolupen tendències suïcides estan condicionats genèticament

El trastorn bipolar és un patologia psiquiàtrica greu molt freqüent, que afecta aproximadament a un 2 o 3% de la població general. La malaltia també implica baixes laborals, hospitalitzacions i problemàtica social. Molts pacients, com a complicació més greu, presenten conductes suïcides. Els pacients que no prenen els tractaments farmacològics tenen un especial risc autolític. S’estima que el risc de mort per suïcidi, sobretot en els no medicats, arriba a un 15%. El suïcidi és una conducta molt complexa i es creu que, igual que altres malalties psiquiàtriques, hi ha multitud de gens de petit efecte que interactuen entre ells i alhora interactuen amb altres factors de tipus ambiental, psicològic o psicosocial.

Els investigadors de la Programa de Trastorn Bipolar de l’IDIBAPS – Hospital Clínic, dirigits pel Dr. Eduard Vieta, han publicat un estudi a la revista European Neuropsychopharmacology (1), que demostra que existeixen aspectes genètics que determinen les tendències suïcides dels pacients bipolars. Els resultats aproximen el concepte de suïcidi a una base biològica, acostant-lo més a la malaltia. El Dr. Antoni Benabarre n’és l’investigador principal i la becària predoctoral d’IDIBAPS, Esther Jiménez , la primera signant. 

En l’estudi s’ha demostrat que la presència de determinats al·lels o genotips de risc en alguns dels polimorfismes dels gens IMPA2, INPP1 i GSK3β s’associarien amb un major risc de conducta suïcida en aquest grup de pacients. Els gens implicats estan vinculats a vies de senyalització relacionades amb el mecanisme d’acció del carbonat de liti. Aquest fàrmac, que esdevé un dels “pilars” del tractament farmacològic del trastorn bipolar, ha demostrat presentar propietats antisuïcides, malgrat encara no s’ha descrit exactament  per quina via o mecanisme.

Es tracta d’un estudi de recerca bàsica però que té una aplicabilitat  clínica, donat que podria aportar informació sobre risc de mort per suïcidi en subgrups de pacients diagnosticats de trastorn bipolar. Segons el Dr. Benabarre: “aquests resultats podrien permetre que ens centréssim en un grup de pacients de major risc i que puguin ser atesos de forma especial, amb l’objectiu principal de prevenir la conducta suïcida.  En la línia del darrer signant, Esther Jiménez afirma que les conclusions podrien “ajudar a establir un marcador biològic que permeti tenir més pistes sobre quines persones poden desenvolupar tendències suïcides”. La primera signant parla a més de futurs treballs en els que “es podria fer incís en l’estudi d’altres poblacions, com per exemple en els depressius unipolars, que també presenten taxes molt elevades de conducta suïcida”.

 

Referència:

Jiménez E, Arias B, Mitjans M, Goikolea JM, Roda E, Sáiz PA, García-Portilla MP, Burón P, Bobes J, Oquendo MA, Vieta E, Benabarre A. Genetic variability at IMPA2, INPP1 and GSK3β increases the risk of suicidal behavior in bipolar patients. Eur Neuropsychopharmacol. 2013 Feb 28. pii: S0924-977X(13)00046-1. doi: 10.1016/j.euroneuro.2013.01.007. [Epub ahead of print]

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.