Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 13 de març de 2013

Investigadors de l’IDIBAPS descriuen el perfil genètic d’un subtipus poc freqüent de limfoma de cèl·lules del mantell i faciliten el seu diagnòstic

El limfoma de cèl·lules del mantell (LCM) és un subtipus de limfoma de cèl·lules B que comprèn aproximadament el 6-7% de tots els casos de limfoma no-Hodgkin. El biomarcador principal d’aquest limfoma agressiu és en general una alteració en l’expressió de la ciclina D1. Un article dirigit per investigadors de l’IDIBAPS, i publicat a Blood (1), caracteritza un nou subtipus de LCM en què l’expressió de ciclina D1 no està alterada (ciclina D1-) i ofereix pistes per resoldre algunes controvèrsies sobre la genètica d’aquesta malaltia. La Dra. Itziar Salaverría és la primera autora de l’article, mentre que la investigadora Miguel Servet Dra. Sílvia Beà és l’última, ambdues de l’equip IDIBAPS Oncomorfologia funcional humana i experimental liderat pel Dr. Elías Campo. Degut a la seva importància, el treball va ser destacat pels editors davant els mitjans de comunicació com un dels articles més “calents” i seleccionat per un comentari (2) en l’últim exemplar de la revista Blood.

Els LCM ciclina D1- són difícils d’identificar, i falten criteris fiables per diagnosticar-los. En el present estudi, els investigadors de l’IDIBAPS van recollir mostres de 40 pacients amb aquesta forma poc comú de limfoma emprant SOX11 com a biomarcador per al diagnòstic. SOX11 és un factor de transcripció implicat en el desenvolupament del sistema nerviós central que recentment s’ha identificat com a biomarcador fiable dels LCM i que s’expressa també en la seva variant ciclina D1-. Centres d’Alemanya, EUA, Bèlgica, França i Polònia van participar en la recollida de mostres, que es van centralitzar i analitzar a l’IDIBAPS, incloent-hi una completa caracterització fenotípica, genètica i molecular.

Es van detectar reordenaments cromosòmics del gen CCND2 en el 55% dels casos. No es van observar mutacions en els motius de fosforilació de CCND1, CCND2, o CCND3 ni reordenaments del locus CCND3. El perfil de les alteracions genètiques d’aquests casos va ser similar al dels casos ciclina D1+ i el seu comportament clínic va ser molt agressiu, el que suggereix que l’expressió de SOX11 pot tenir un paper en la patogènesi d’aquest limfoma. A més, les delecions 17p i una alta taxa de proliferació provocaven una evolució significativament pitjor d’aquests pacients.

En resum, l’anàlisi d’una gran sèrie de pacients amb LCM ciclina D1- indica que aquests tumors són clínica i biològicament similars als LCM ciclina D1+ convencionals. Aquest treball proporciona una base sòlida per a la identificació i el maneig clínic d’aquests pacients. Els estudis col·laboratius en curs podrien aportar nous coneixements sobre els gens implicats en els casos sense reordenaments a la ciclina D1 o D2 i també mutacions que es converteixin en marcadors amb implicacions diagnòstiques.

Referències:

(1) Itziar Salaverria, Cristina Royo, Alejandra Carvajal-Cuenca, Guillem Clot, Alba Navarro, Alejandra Valera, Joo Y. Song, Renata Woroniecka, Grzegorz Rymkiewicz, Wolfram Klapper, Elena M. Hartmann, Pierre Sujobert, Iwona Wlodarska, Judith A. Ferry, Philippe Gaulard, German Ott, Andreas Rosenwald, Armando Lopez-Guillermo, Leticia Quintanilla-Martinez, Nancy L. Harris, Elaine S. Jaffe, Reiner Siebert, Elias Campo, and Sílvia Beà. CCND2 rearrangements are the most frequent genetic events in cyclin D1− mantle cell lymphoma. Blood; vol. 121 no. 8 1394-1402. doi: 10.1182/blood-2012-08-452284

(2) Masao Seto. Cyclin D1-negative mantle cell lymphoma. Blood; vol. 121 no. 8 1249-1250. doi: 10.1182/blood-2013-01-475954

Foto via: Diario Médico

Els comentaris estan tancats.