Categories

Entrada publicada a:

divendres, 1 de març de 2013

El complex d’histocompatibilitat principal regula la diabetis autoimmune a través de les cèl·lules dendrítiques

El complex d’histocompatibilitat principal (MHC, per les sigles en anglès) comprèn un grup de molècules de la superfície cel·lular importants en la interacció entre cèl·lules del sistema immunològic. Determinen, per exemple, la compatibilitat entre donants i receptors en els trasplantaments d’òrgans. És ben conegut que la variació genètica de les molècules MHC de classe II proporciona risc o resistència a múltiples malalties autoimmunes, incloent-hi la diabetis tipus 1, tot i que ho fa a través de mecanismes molt poc coneguts.

Un treball publicat a la revista americana Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) mostra que les molècules MHC de classe II anti-diabetogèniques promouen la diferenciació dels glòbuls blancs que causen la malaltia en glòbuls blancs que la impedeixen. Aquesta investigació ha estat dirigida pel professor Pere Santamaria, de la Universitat de Calgary i científic ISIS a l’IDIBAPS, en col·laboració amb el Dr. Pau Serra, investigador Ramon y Cajal de l’IDIBAPS.

Amb el seu darrer treball aquests investigadors han donat a conèixer els mecanismes mitjançant els quals les molècules MHC de classe II promouen la resistència a la diabetis de tipus 1. Per aconseguir-ho van treballar amb ratolins diabètics no obesos (NOD) modificats genèticament, uns que expressaven molècules MHC de classe II promotores de diabetis i uns altres que expressaven molècules MHC de classe II supressores de la malaltia. Van comparar els efectes d’aquestes molècules sobre el desenvolupament i la funció dels glòbuls blancs de la sang que provoquen diabetis.

Els resultats revelen que les cèl·lules dendrítiques, un tipus de glòbuls blancs encarregats d’orquestrar bona part de les respostes del sistema immunològic, poden “enganyar” els glòbuls blancs causants de la malaltia (autoreactius) i convertir-los els que la suprimeixen. Aconseguirien transformar-los “presentant” les molècules MHC protectores a la seva superfície. Els autors proposen que aquest mecanisme pot ser la base de la relació entre la variació genètica de les molècules MHC de classe II i d’altres malalties autoimmunes.

Referència:
Tsai S, Serra P, Clemente-Casares X, Yamanouchi J, Thiessen S, Slattery RM, Elliott JF, Santamaria P. Antidiabetogenic MHC class II promotes the differentiation of MHC-promiscuous autoreactive T cells into FOXP3+ regulatory T cells. Proc Natl Acad Sci U S A. 2013 Feb 26; 110(9): 3471-6. doi: 10.1073/pnas.1211391110. Epub 2013 Feb 11.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.