Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 8 de octubre de 2012

Investigadors de l’IDIBAPS vinculen un nou tipus d’ARN amb la diabetis

IDIBAPS - Programació Genòmica de Cèl·lules Beta i Diabetis

Les malalties complexes com la diabetis no solen estar causades per un únic gen. Es tracta de patologies produïdes per un complicat entramat genètic que es va dilucidant poc a poc gràcies a les noves tecnologies d’anàlisi genòmic. Un treball encapçalat per investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiqes August Pi i Sunyer (IDIBAPS) demostra que un nou tipus d’ARN, l’ARN llarg no codificant (long noncoding RNA o ARNlnc), està relacionat amb la forma més comuna de diabetis, la diabetis de tipus 2, i amb la maduració cel·lular que permet l’aparició de les cèl·lules beta pancreàtiques en embrions.

Els resultats, obtinguts tant amb cèl·lules humanes com amb models animals de ratolí, identifiquen nous gens específics de les cèl·lules beta, i demostren per primera vegada una relació entre els ARNlnc i la diabetis. A més, aporten una valuosa informació per a les línies d’investigació que intenten produir in vitro cèl·lules beta pancreàtiques que siguin susceptibles de trasplantar a pacients. L’anàlisi més detallada dels resultats, en què ja es troben involucrats els investigadors de l’IDIBAPS, podria identificar noves dianes terapèutiques que ajudin a combatre la diabetis.

L’investigador Ignasi Morán i la Dra. Íldem Akerman són els primers signants de l’estudi, tots dos pertanyents a l’equip IDIBAPS Programació Genòmica de Cèl·lules Beta i Diabetis liderat pel Dr. Jorge Ferrer. La investigació ha aparegut a la revista Cell Metabolism i s’ha dut a terme en el marc del CIBER de malalties metabòliques i diabetis (CIBERDEM), amb la col·laboració de prestigioses institucions internacionals com The Wellcome Trust Centre for Human Genetics de la University of Oxford, la University of California at San Diego o la University Pierre et Marie Curie – INSERM, entre d’altres.

Un nou tipus d’ARN

El dogma de la genètica és que l’ADN dels gens es transcriu a ARN missatger (ARNm) que després és traduït a proteïnes. Existeixen altres formes d’ARN, com l’ARN ribosòmic (ARNr) o l’ARN de transferència (ARNt), que catalitzen reaccions biològiques, controlen l’expressió de gens o interaccionen amb cascades de senyalització dins les cèl·lules. En els darrers anys s’ha descrit una nova forma de RNA, l’ARNlnc. Es tracta d’una molècula que no es tradueix a proteïna i es pot trobar en diferents parts de la cèl·lula.

Els ARNlnc són cadenes llargues d’ARN codificades en el genoma. Es tracta doncs de gens fora dels gens clàssics, ja que aquests tradicionalment es relacionen amb la producció de proteïnes. La seva funció encara es desconeix, encara que s’ha vist que els ARNlnc poden arribar a ser molt específics de diferents tipus de teixits i s’han relacionat en alguns casos amb càncer, cicle cel·lular, l’acoblament dels ARNs o la regulació transcripcional.

Dianes terapèutiques i pista per a la producció in vitro de cèl·lules pancreàtiques

Els investigadors de l’equip IDIBAPS Programació Genòmica de Cèl·lules Beta i Diabetis han analitzat en profunditat els ARNlnc de les cèl·lules beta pancreàtiques que segreguen insulina. Han identificat 1.128 gens que codifiquen ARNlnc, aproximadament la meitat dels quals són específics de les cèl·lules pancreàtiques. Molts d’ells no s’havien descrit fins ara.

Tot i que cal aprofundir en aquestes dades, l’article publicat a Cell Metabolism demostra que almenys un d’aquests ARNlnc regula l’expressió d’un gen íntimament relacionat amb la diabetis anomenat GLIS3. Això indica que almenys alguns d’aquests gens ARNlnc exerceixen funcions reguladores. D’altra banda, l’ADN que codifica alguns dels ARNlnc es troba en zones del genoma identificades com a zones que contenen variacions de la seqüència d’ADN que confereixen susceptibilitat a desenvolupar diabetis. Això els converteix en potencials dianes terapèutiques. Finalment, alguns ARNlnc es produeixen en quantitats majors o menors del que s’esperava en cèl·lules beta de persones amb diabetis tipus 2. Aquestes anomalies podrien estar darrere de les alteracions de la cèl·lula beta que causen aquest tipus de diabetis.

Segons l’estudi, la presència d’aquests ARNlnc va de menys a més durant el desenvolupament embrionari. La seva concentració arriba a les cotes màximes quan les cèl·lules pancreàtiques estan ben diferenciades. Es tracta de molècules específiques del teixit que juguen un paper important en la maduració cel·lular. Així doncs, podrien tenir aplicacions en la producció in vitro de cèl·lules pancreàtiques per a trasplantament com a possible teràpia.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.