Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 24 de octubre de 2012

Monitoritzar contínuament els nivells de glucèmia millora el control de la glucosa en la diabetis tipus 1

Mantenir-se prop de la normoglicèmia està associat amb una reducció del risc de complicacions microvasculars i macrovasculars en la diabetis tipus 1. Aquest és un dels principals objectius de pacients i professionals de la salut, encara que només una minoria dels pacients ho aconsegueixen tot i els seus esforços. Investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona han participat en un treball publicat recentment a Diabetologia, on es demostra que monitoritzar contínuament els nivells de glucèmia és millor per controlar els nivells de glucosa en la diabetis tipus 1 que la teràpia amb bomba d’insulina tradicional. El Dr. Ignacio Conget, de la Unitat de Diabetis del Servei d’Endocrinologia de l’IDIBAPS – Hospital Clínic, és el segon autor d’aquest estudi multicèntric.

Més de 150 pacients van ser reclutats per a aquest estudi, incloent-hi pacients pediàtrics i adults. Van ser assignats a l’atzar durant 6 mesos a un grup amb o sense un sensor de monitorització continu de glucosa. Després d’un rentat de 4 mesos, els participants van canviar de grup durant 6 mesos més. HbA1c va ser la prova de laboratori per controlar com de bé estaven controlant la seva diabetis els pacients. Aquesta prova mostra el nivell mitjà de glucosa a la sang durant els darrers 3 mesos. El resultat primari de l’estudi va ser la diferència en els nivells d’HbA1c entre els grups.

Els resultats van indicar una diferència mitjana de HbA1c de -0,43% (-4,74 mmol / mol) a favor del grup amb el sensor activat. Quan el sensor estava encès, els pacients passaven menys temps amb nivells de glucosa

En conclusió, tant en els participants pediàtrics com en els adults amb diabetis tipus 1 usant la teràpia amb bomba d’insulina l’addició del monitoratge continu de glucosa va comportar una millora en l’HbA1c disminuint els moments d’hipoglucèmia. Una major freqüència dels auto-ajustaments de la teràpia d’insulina gràcies a l’ajuda del sensor pot haver contribuït a aquests efectes. L’eliminació del monitoratge continu de glucosa resultava en una pèrdua del benefici metabòlic.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.