dilluns, 1 de octubre de 2012

La sida i altres malalties de transmissió sexual, al Forum Salut Clínic

Conferència del cicle Fòrum Salut Clínic

El Dr. Josep Maria Gatell, cap del servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic, va ser el conferenciant de la setena reunió del cicle Fòrum Salut Clínic que va tenir lloc el passat 28 de setembre a la sala d’actes de l’hospital. El Dr. Gatell, especialista reconegut internacionalment, va parlar de la sida i altres malalties de transmissió sexual, la seva prevenció, tractament i evolució.

20120928forumsalutclinic_gatell_150La denominació Malalties de Transmissió Sexual (MTS) agrupa totes aquelles malalties, gairebé sempre infeccions, que es poden transmetre de persona a persona a través dels contactes físics que es produeixen durant qualsevol tipus de relació o activitat sexual. Per a que es doni la transmissió cal que un membre de la parella estigui infectat i l’altre no, independentment de si es tracta de dos homes, dues dones o un home i una dona. La probabilitat de transmissió en aquests casos depèn del tipus d’activitat o relació sexual i de la freqüència de les relacions. En el cas del virus de la Sida (VIH), la probabilitat de que una persona escollida a l’atzar a Catalunya o Espanya estigui infectada és del 0.3%. Pot ser bastant més alta en determinats col·lectius o grups de població com, per exemple, homes joves homosexuals, i també en determinats països. Com a promig fan falta prop de 300 relacions heterosexuals vaginals per a que es produeixi una transmissió. Però la probabilitat de que es produeixi és la mateixa, tant durant el primer contacte com en l’últim.

La llista de MTS es molt llarga, incloent virus, bactèries, fongs i paràsits. La simptomatologia clínica no està necessariament limitada a l’àrea genital, de vegades és nul·la. La majoria de malalties de transmissió sexual sén infeccions agudes relativament fàcils de diagnosticar i de tractar (gonorrea). Altres, però, queden latents després de la infecció aguda i es poden reactivar (herpes genital). Algunes són infeccions cròniques (sífilis, VIH) amb conseqüències a mig–llarg termini si no s’identifiquen a temps i es tracten (la sífilis es pot curar, però el VIH requerirà d’un tractament durant tota la vida). Altres infeccions (VIH, Papilomavirus, Herpes virus 8)  no tant sols es cronifiquen, sino que el virus és capaç de provocar una transformació maligna de les cèl·lules que infecta (papilomavirus – càncer cervical o anal) o un herpes virus 8 (sarcoma de Kaposi), o facilitar el desenvolupament de limfomes o sarcomes de Kaposi degut a que alteren la capacitat i el funcionament del sistema immune.

El virus de la sida (VIH) es transmet a través de relacions sexuals i, per tant, tècnicament és una més de la llarga llista de malalties de transmissió sexual. Es pot transmetre també per contacte directe amb sang o de mares a fills durant l’embaràs (sobretot al tercer trimestre o durant el part). Es calcula que hi ha uns trenta milions de persones infectades; cada any moren aproximadament 2,5 milions de persones i es produeixen 2,5 milions de noves infeccions.

El virus va saltar a la espècie humana la primera meïtat del segle passat, describint-se els primers casos de malaltia (sida) el 1981, i es va estendre ràpidament per tot el món. Als primers temps, als 5-10 anys d’haber-se produït la infecció, la mortalitat era de pràcticament el 100%. Actualment (any 2012) es disposa de tractaments molt eficaços i ben tolerats, de tal manera que, si el diagnòstic es fa a temps, la mortalitat és pràcticament nul·la i l’esperança de vida és molt similar a la de la població general. Els tractaments, però, no son capaços d’eradicar el virus, i per tant han de seguir tota la vida. Les mesures de prevenció són les mateixes que es fan servir per les altres MTS i, de moment, no existeix cap vacuna preventiva que es pugui utilitzar de manera generalitzada.

La prevenció de les MTS ha anat patint daltabaixos al llarg de la història, però globalment ha estat la història d´un fracàs. Segons va explicar el Dr. Gatell, la prevenció passa per: 1) evitar o minimitzar els contactes de risc (de fet qualsevol contacte sempre te un risc potencial); 2) interposar algun mecanisme de barrera (cas dels preservatius masculins o femenins); 3) identificar i tractar a les persones amb una MTS; 4) identificar i tractar les parelles si fos necessari i 5) disposar d´una vacuna (molt eficaç pel cas del papilomavirus).

En acabar la conferència es va obrir el torn de precs i preguntes del públic assistent, i es va presentar la propera conferència del cicle, que amb el títol ¿Son seguras las vacunas? ¿Son necesarias tantas?, anirà a càrrec del Dr. José M. Bayas, especialista del servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.