Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 31 de octubre de 2012

Beaming: Interacció remota en temps real entre éssers humans i entre humans i rates

La sèrie de televisió Star Trek va popularitzar la idea de transport instantani de persones a llocs llunyans. Això implicava la descomposició en els seus constituents atòmics de cossos humans i objectes, i la seva posterior reconstrucció en la ubicació remota. Aquesta tecnologia és inviable actualment, si és que alguna vegada pot fer-se realitat. Hi ha, això sí, una tecnologia alternativa que pretén portar a la pràctica la mateixa idea a través de mitjans molt diferents. Es tracta de transportar digitalment la representació d’una persona a un lloc llunyà, de manera que pugui interactuar amb la gent i l’entorn allunyats com si hi fos.

El Prof. Mel Slater és el professor ICREA que lidera científicament el projecte europeu BEAMING des de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, al costat de col·laboradors internacionals de tot Europa incloent-hi l’equip dirigit per la Dra. M. Victòria Sánchez-Vives, Professora ICREA de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Aquesta tecnologia s’ha utilitzat per interactuar físicament entre éssers humans allunyats l’un de l’altre. El consorci BEAMING, amb els col·laboradors de LUNAM Université (Nantes, França), Guger Technologies (Àustria), University College London (Regne Unit) i Technical University of Munich (Alemanya), publica avui a PLoS ONE un estudi on l’experiència interactiva va implicar a un humà i una rata, cada un a la seva pròpia escala.

Això s’aconsegueix mitjançant una combinació de realitat virtual i sistemes de teleoperador. El visitant al lloc remot (la destinació) es representa allà com un robot físic. El transport ràpid a llocs distants, en el qual el viatger i la gent al lloc de destinació senten que comparteixen l’espai físic, té molts avantatges econòmics i pràctics. Es tracta d’un pas més enllà en tecnologies molt esteses com la videoconferència, que no ofereix als participants la sensació de compartir un espai i no permet dur a terme accions físiques en el lloc remot.

El projecte europeu BEAMING (www.beaming-eu.org) ha aconseguit els primers èxits, transportant a persones a llocs llunyans i permetent interactuar amb altres persones en el lloc de destinació. Per exemple, una científica de Barcelona va ser transportada digitalment a Londres per ser entrevistada allà per un periodista de la BBC. És només una de les múltiples aplicacions teòriques de la nova tecnologia. En el marc d’aquest projecte, també s’està desenvolupant un sistema d’assistència mèdica a distància per a pacients que poden ser transportats digitalment a l’hospital des de casa.

En el nou estudi que publica avui PLoS ONE, investigadors de la Universitat de Barcelona i l’IDIBAPS amplien la idea de BEAMING, demostrant que és possible el transport al que podria considerar-se com “altres mons”. El treball explica com una persona pot ser transportada a un espai adaptat per a rates, interactuant amb una rata com si es tractés d’una altra persona virtual mentre que la rata interactua amb una representació robòtica de la persona distant de la mida de la rata. A més de demostrar l’abast d’aquesta tecnologia, aquest estudi proporciona una nova eina a científics, exploradors o altres usuaris que podrien visitar llocs llunyans i aliens sense cap tipus de perill i, el més singular, veure el comportament animal d’una manera totalment nova al representar-los com a éssers humans en un espai virtual.

Per aconseguir-ho es va utilitzar una combinació de diverses tecnologies diferents:

  • La realitat virtual col·loca a les persones en una realitat alternativa generada per computadora on l’usuari pot mirar, moure’s i dur a terme tasques a mida real i amb una percepció en 3D estèreo. Les persones generalment tenen la il·lusió de presència – que significa percebre l’espai generat per ordinador com si es tractés d’un espai real. Els participants humans estaven en un laboratori de realitat virtual en el laboratori event Lab del campus de Mundet de la Universitat de Barcelona. La rata es trobava a uns 12 quilòmetres de distància en un estabulari a Bellvitge.
  • La tecnologia de seguiment s’utilitza per rastrejar els moviments de la rata en el seu espai, i les dades es van transmetre a través d’Internet als equips que executen la simulació de realitat virtual a Mundet. Aquesta informació de seguiment s’utilitza per controlar un personatge humà virtual (un avatar) que representa la rata. Per tant, cada vegada que la rata es movia el seu avatar també ho feia en una representació virtual de l’espai que ocupava la rata però ampliada a mida humana. Per tant, el participant humà comparteix l’espai virtual (una habitació amb unes fotos a les parets) amb un avatar humanoide.
  • També es va utilitzar tecnologia de teleoperació juntament amb la de seguiment. Els moviments de l’ésser humà en la realitat virtual també es van processar, i aquestes dades de seguiment es van enviar als equips de Bellvitge que controlaven un petit robot que compartia espai amb la rata. Quan l’humà es movia en l’espai virtual el robot es movia en l’espai de la rata.

En resum, la rata interactuava amb un robot de la seva mida que representava l’humà remot, mentre que l’humà interactuava amb un avatar de mida humana que representava a la rata. Per aconseguir que la rata s’interessés pel robot se li va unir una petita safata que contenia certa quantitat de gelatina que les rates havien menjat prèviament en sessions d’entrenament.

Els éssers humans van interactuar amb la rata en un petit experiment. Van haver d’aprendre a aconseguir que la rata-avatar s’apropés a algunes imatges específiques en els murs de l’espai creat per realitat virtual. Els usuaris no sabien res sobre la gelatina transportada pel robot, però en general van comprendre que les rates els seguirien. Així van aconseguir apartar-les del seu comportament normal (romandre a les cantonades i mantenir-se prop de les vores) i les van desplaçar de manera que l’usuari i l’avatar de la rata estiguessin sota la mateixa imatge en la paret virtual.

L’estudi va demostrar que el sistema funciona bé tècnicament i que pot existir una interessant interacció entre animals i éssers humans situats a distància i a diferents escales.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.