divendres, 23 de març de 2012

Un estudi del Clínic que relaciona exercici intens i arítmies, entre els més llegits en model animal

Equip d'Arítmies Clínic-IDIBAPS

L’exercici de resistència intens podria provocar fibrosi i arítmies cardíaques. Així concloïa l’estudi publicat a la prestigiosa revista Circulation el gener de 2011 per l’equip d’Arítmies de l’Hospital Clínic de Barcelona / IDIBAPS / Universitat de Barcelona i per l’IIBB-CSIC, liderat pel Dr. Lluís Mont, la Dra. Anna Serrano -Mollar, el Dr. Josep Brugada, la Dra. Gemma Gai-Jordi, la Dra. Begoña Benito, en col·laboració amb el Dr. Stanley Nattel del Montreal Heart Institute i la Universitat de Montreal, al Quebec (Canadà). El treball, que va ser realitzat en un model animal (rates) d’esport crònic, va demostrar per primera vegada que un excés continuat d’exercici físic pot tenir conseqüències negatives per la funció cardíaca. Avui és un dels més llegits en model animal, segons Circulation.

L’objectiu de l’estudi, de 5 anys de durada, va ser determinar en un model animal els efectes crònics de l’exercici a llarg termini, cosa molt difícil de realitzar en humans pel punt de cronicitat. Per això, l’equip del Clínic de Barcelona va sotmetre a un grup de rates a una hora d’exercici diari intens durant 4, 8 i 16 setmanes – el que podria ser equivalent en humans a un entrenament diari durant 10 anys-, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentàries (grup control). Durant aquest temps van observar anomalies en l’estructura del múscul cardíac (fibrosi) en les rates sotmeses a l’exercici intens, especialment en aurícules i ventricle dret. Això suggereix una relació directa de l’esforç de resistència realitzat durant anys de forma continuada amb les probabilitats de patir una arítmia cardíaca. Això correlaciona amb les observacions clíniques d’una major probabilitat de patir fibril·lació auricular a llarg termini en atletes de resistència.

D’altra banda, la fibrosi cardíaca localitzada en el ventricle, podria ser similar a la que s’observa en alguns casos de mort sobtada en esportistes. Així mateix, l’estudi també demostra que el cessament de l’entrenament a les dues, quatre i vuit setmanes deriva en una remissió de l’anomalia cardíaca, el que significa que el cor restableix les seves funcions normals.

Prevenció i control

La realització de revisions preventives en esportistes professionals ajuda a descartar patologies per evitar les principals causes de mort sobtada, com la miocardiopatia hipertròfica obstructiva (augment del gruix de les parets del cor), una de les més comuns en els joves esportistes. En aquests casos, l’estratègia preventiva passa per la realització d’un electrocardiograma, proves d’esforç i un ecocardiograma, els resultats determinaran el risc de patir una malaltia cardiovascular. Si es detecta a temps el tractament preventiu és eficaç.

D’altra banda, la detecció de hipertròfies severes o dilatació auricular en esportistes de resistència (marató, ciclisme, etc.)Podria implicar la limitació de l’activitat física, encara que es necessiten més estudis per valorar la repercussió d’aquestes troballes en les recomanacions a esportistes.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.