Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 7 de novembre de 2011

Una recerca desenvolupa una nova teràpia gènica pel tractament de la depressió

Molecular PsychiatryUna investigació liderada per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha desenvolupat una teràpia gènica per tractar la depressió, més potent que els tractaments farmacològics que s’apliquen a l’actualitat. El procediment, provat en ratolins, consisteix en silenciar de manera específica l’expressió d’una proteïna, el receptor de membrana 5-HT1A, situada a la superfície de les neurones que sintetitzen la serotonina. Quan està activa, aquesta proteïna influeix negativament en la depressió i en els efectes terapèutics dels fàrmacs antidepressius. L’estudi ha estat publicat a la revista Molecular Psychiatry.

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim i en les seves formes més severes suposa una alteració de la conducta i la qualitat de vida de les persones que la pateixen. “Hi ha aproximacions farmacològiques amb resultats molt positius per a molts pacients, però en els casos més greus la resposta dels pacients a aquests fàrmacs no és suficient i amb el temps desenvolupen processos de dessensibilització al tractament, que porta a intervencions terapèutiques més dràstiques”, explica el director de l’estudi, Francesc Artigas, investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC-IDIBAPS).

Funcionament

La teràpia desenvolupada per aquest estudi consisteix en silenciar l’expressió d’una proteïna, el receptor de membrana 5-HT1A, a les neurones serotonèrgiques implicades en el control dels estats d’ànim. “Administrem per via intranasal als ratolins un complex en el qual hi incloem siRNA, un ARN d’interferència al qual li adherim una substància que el dirigeix únicament a les neurones que sintetitzen la serotonina al cervell. Durant els experiments vam veure que els ratolins tractats amb aquesta teràpia mostraven un comportament antidepressiu important”, explica Analía Bortolozzi, investigadora de l’IDIBAPS i primera signant de l’article.

Aplicació combinada o sola

El procediment proposat per aquest estudi es podria aplicar tant com una teràpia en si mateixa, com per potenciar l’efecte dels fàrmacs antidepressius en els casos de resistència a aquests medicaments. “Els fàrmacs actuen sobre determinades proteïnes del cervell, mentre que aquest nou tractament incideix sobre la pròpia síntesi de la proteïna, no sobre la seva activitat, de manera que el seu efecte és molt més potent”, conclou l’investigador del CSIC.

En l’estudi hi han participat també el Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental i el Centro de Investigación Biomédica de Enfermedades Neurodegenerativas, l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Cornnell University de Nova York.

La tecnologia emprada és propietat de l’empresa espanyola n-Life Therapeutics, SL, que ha presentat una sol·licitud de patent compartint autoria amb els investigadors que lideren aquesta investigació.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.