Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 23 de novembre de 2011

María A. Blasco explica al Seminari IDIBAPS el paper transversal dels telòmers

María A. Blasco al Seminari IDIBAPS
Les cèl·lules es poden immortalitzar, però ara per ara els organismes no. Un dels motius és la longitud dels telòmers, que limiten el nombre de vegades que una cèl·lula del nostre organisme es pot dividir. Els telòmers són regions d’ADN, que no contenen informació genètica, ubicats als extrems dels cromosomes. La Dra. María A. Blasco, Directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), ha explicat al darrer Seminari IDIBAPS com aquestes estructures afecten a la longevitat de les cèl·lules i els organismes.

Amb l’edat els telòmers de les nostres cèl·lules es van retallant, ja que al trobar-se als extrems dels cromosomes se’n perd una porció en cada divisió cel·lular. La genètica i l’ambient influeixen en la longitud dels telòmers. En un treball publicat a Nature al 2009, l’equip encapçalat per la Dra. María A. Blasco va demostrar que les cèl·lules amb els telòmers escapçats per repetits cicles de divisió no es poden reprogramar cap a cèl·lules pluripotents. La proteïna p53 juga un paper central en la impossibilitat de reprogramar cèl·lules amb telòmers escurçats, deficiències en la reparació de l’ADN o alteracions del codi genètic provocades per agressions externes.

Durant la xerrada ha parlat de com la reducció dels telòmers podria estar involucrada en multitud de processos. En treballs recents estudia com la seva longitud es relaciona amb malalties tant diferents com càncer (Aging Cell) i depressió (J Affect Disord). També ha explicat que altres actors juguen un paper important en aquests processos, a més de la ja clàssica telomerasa, un enzim que permet allargar els telòmers, o la proteïna p53, alterada en molts processos cancerosos. Ha parlat, per exemple, de les shelterins, unes proteïnes que protegeixen els extrems dels cromosomes.

Ja hi ha en marxa assaigs clínics molt primerencs per estudiar les aplicacions de la telomerasa com a fàrmac. Tot i que l’envelliment no pot considerar-se una malaltia, sí que pot ser la causa de molts processos patològics relacionats amb l’edat. S’estan buscant mecanismes per endarrerir els seus efectes sobre els organismes. Segons el Dr. Elias Campo, investigador de l’IDIBAPS i coordinador espanyol del Consorci Internacional del Genoma del Càncer, la Dra. María A. Blasco no fa recerca bàsica, ni translacional, ni clínica. El que fa és ciència d’excel·lència amb implicació en tots els seus àmbits, des de la bàsica fins a la clínica. Caldrà doncs seguir les seves investigacions de ben a prop. Gràcies a la invitació del Dr. Campo els investigadors de l’IDIBAPS han pogut conversar amb ella llarga estona.

Per a més informació, en una entrevista recent a Nature Medicine la Dra. María A. Blasco parla de les seves responsabilitats com a Directora del CNIO.

Elias Campo i María A. Blasco al Seminari IDIBAPS

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.