Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 26 de gener de 2011

Científics de tot el món identifiquen les necessitats de recerca i desenvolupament per eradicar la malària

Matiana González, Pedro Alonso i Quique Bassat. malERA

La revista PLoS Medicine ha publicat un número monogràfic amb 12 articles que resumeixen les principals conclusions de la iniciativa Malaria Eradication Research Agenda (malERA). Aquest procés consultiu va involucrar durant dos anys més de 250 científics de tot el món amb la finalitat d’establir una agenda de recerca i desenvolupament per a l’eradicació global de la malària. L’agenda no prescriu activitats específiques, sinó que proposa una visió comú entre institucions de recerca i organismes finançadors respecte al futur de la recerca i el desenvolupament relacionats amb la malària, amb l’eradicació com a meta final.

malERA es va establir arran d’una crida per a l’eradicació de la malària durant el Malària Fòrum que va organitzar la Fundació Bill & Melinda Gates l’octubre de 2007. La seva hipòtesi de partida era que, amb les eines de què disposem en aquest moment, es poden aconseguir avenços significatius en la reducció del nombre de casos clínics i morts causats pel paràsit de la malària, i fins i tot eliminar la malaltia en algunes regions, però l’eradicació global seguirà fora del nostre abast. Així doncs, es va posar en marxa un procés consultiu sense precedents que va involucrar els principals experts de referència en la investigació sobre malària i altres àmbits, per tal d’identificar un conjunt de prioritats per a la investigació i desenvolupament que reflectissin un canvi de paradigma fonamental: d’un centrat a reduir la mortalitat i la morbiditat per malària, l’objectiu tradicional de les estratègies de control, a un altre en què la meta és interrompre la transmissió del paràsit que causa la malària, possibilitant-ne així la completa eradicació.

No és la primera vegada que la comunitat internacional es proposa aquest objectiu. El 1955 l’Organització Mundial de la Salut va implementar el Global Malaria Eradication Programme (GMEP), però 14 anys després va admetre que l’objectiu era inabastable amb les eines de les que es disposava en aquell moment. Avui la malària segueix sent endèmica a 106 països i, malgrat els grans avenços aconseguits en els darrers anys, s’estima que el 2009 es van produir 781.000 morts provocades per aquesta malaltia.

La iniciativa malERA es va crear el 2008 sota la direcció d’un Comitè Directiu format per 14 científics de renom internacional. Entre els seus òrgans de govern va comptar a més amb un Comitè Consultiu Internacional, liderat per Myron M. Levine, que incloïa experts d’anteriors campanyes d’eradicació i eliminació de la malària i altres malalties, així com amb un Consell de líders internacionals, composat per la Dra. Margaret Chan, directora general de l’Organització Mundial de la Salut, el Dr. Tadataka Yamada, President del Global Health Program de la Fundació Bill & Melinda Gates, el Dr. Anthony S. Fauci, director del National Institute of Allergy and Infectious Diseases (USA), el Dr. Mark Walport, Director de la Wellcome Trust, i la Dra. Awa Coll-Seck, Directora Executiva del Roll Back Malaria Partnership Board. El finançament per realitzar aquest treball va provenir d’una subvenció de la Fundació Bill & Melinda Gates.

La secretaria tècnica de malERA va tenir la seva base en el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (Hospital Clínic-UB) el director del qual, el Dr. Pedro L. Alonso, va presidir el Comitè Directiu que va guiar el procés. El paper del CRESIB com a coordinador d’aquest esforç mundial situa de nou l’Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat de Barcelona en l’epicentre de la recerca per a la lluita contra la malària.

Article monogràfic en PLoS Medicine

L’esforç de dos anys de consultes dóna els seus fruits en un monogràfic de 12 articles que publica demà la revista PLoS Medicine, configurat per tres peces d’anàlisi i nou agendes d’investigació i desenvolupament. La introducció situa la iniciativa malERA en context, mentre que les agendes defineixen les àrees d’investigació i desenvolupament per vuit àrees temàtiques: ciència bàsica i tecnologies per a la investigació; medicaments; vacunes; control del vector; sistemes de salut i investigació operativa; models matemàtics ; diagnòstics; i monitoreig, avaluació i vigilància epidemiològica. Un article addicional identifica les necessitats de recerca transversals. El conjunt es complementa amb dos articles històrics que exposen les lliçons apreses en anteriors campanyes d’eliminació i eradicació tant de la malària com d’altres malalties.

L’eradicació de la malària és un dels més grans desafiaments de la ciència i de la salut pública mundials. Es tracta d’un objectiu molt ambiciós que, segons les conclusions de MalERA, només estarà a l’abast de les noves generacions de joves científics si la recerca en els àmbits més variats comença des d’ara mateix.

Alguns exemples de les necessitats crítiques en l’àmbit de la investigació contra Plasmodium falciparum i Plasmodium vivax són:

  • Cultiu in vitro i estudi dels hipnozoïts (estadis persistents del paràsit al fetge) de P. vivax, una espècie desatesa que causa malària en humans
  • Nous fàrmacs adequats per a campanyes d’administració a nivell poblacional que permetin tant eliminar completament la infecció com protegir enfront de noves infeccions.
  • Vacunes dirigides contra diferents estadis del cicle de vida del paràsit, o contra el mosquit, amb l’objectiu principal d’interrompre la transmissió.
  • Noves aproximacions al control de vector per a (i) mosquits que mengen i descansen a l’exterior i (ii) aconseguir reduccions permanents de la capacitat vectorial en àrees on la transmissió es deu sobretot a l’altament eficient vector A. gambiae
  • Noves aproximacions per a una avaluació ràpida i precisa de la transmissió a un nivell comunitari
  • Eines per avaluar científicament si el sistema de salut està llest per transitar cap als esforços d’eliminació
  • Noves aproximacions col·laboratives per utilitzar els models matemàtics com a orientació en la definició dels perfils de producte desitjats, i dels resultats que s’esperen de la combinació de diferents intervencions
  • Eines més poderoses per al monitoratge i l’avaluació, i estratègies per interrompre la transmissió que estiguin estretament vinculades amb els sistemes socials i de salut

El principal objectiu de malERA no era dictar accions per a organitzacions d’investigació específiques, sinó aconseguir un visió compartida entre les institucions de recerca, els encarregats de dissenyar les polítiques científiques i els organismes finançadors, sobre les principals necessitats de recerca i desenvolupament, tenint l’eradicació de la malària com a fita final. Ara que s’han fet públiques les seves conclusions s’ha de començar a aplicar immediatament per tenir possibilitats de guanyar la batalla definitiva contra aquesta malaltia.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.