Categories

Entrada publicada a:

divendres, 16 de juliol de 2010

Un estudi proposa línies d’investigació per conèixer millor l’origen i progressió del Parkinson

Nature Medicine

La malaltia de Parkinson és una síndrome neurodegenerativa caracteritzada per la mort progressiva de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra cerebral. La conseqüència d’aquesta pèrdua neuronal és una davallada de la dopamina a l’estriat que dóna lloc a la tríada típica de símptomes motors de la malaltia: bradicinèsia o alentiment motor, rigidesa i tremolor. No obstant, a la malaltia de Parkinson es presenten altres símptomes no motors i la degeneració s’estén a zones fora de la substància negra, trobant-se afectats altres sistemes de neurotransmissió diferents al dopaminèrgic. Tot i que investigadors de tot el món fa anys que segueixen diverses línies de recerca per conèixer l’origen i progressió de la malaltia, encara no s’ha arribat a un consens sobre les causes determinants d’aquesta.

Un estudi publicat a Nature Medicine revisa les qüestions clau que cal tenir en compte en la investigació de la malaltia de Parkinson. El treball és el resultat del consens d’un grup d’experts internacionals, tant bàsics com clínics, sobre l’orientació que caldrà donar en un futur a les línies de recerca per tal d’arribar a conèixer tant l’origen com els mecanismes implicats en la progressió i extensió de la mort neuronal, amb l’objectiu d’aconseguir teràpies eficaces de neuroprotecció. El treball, en el que ha participat la Dra. Concepció Marin, investigadora del Laboratori de Neurologia Experimental de l’IDIBAPS i del CIBER de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ha estat coordinat pel Dr. José Obeso, de la Universidad de Navarra.

En la majoria dels casos, la malaltia del Parkinson es detecta quan al voltant del 80% de les neurones generadores de dopamina estan en procés de degeneració, quan es manifesten els símptomes motors de la malaltia. Aquest estudi destaca la necessitat de treballar en línies d’investigació orientades a detectar fases més inicials de la malaltia. La troballa de diverses mutacions genètiques associades a casos familiars ha permès avançar en el coneixement d’alguns dels mecanismes etiopatogènics que poden trobar-se implicats en la mort de les neurones dopaminèrgiques, com l’estrès oxidatiu, la disfunció de les mitocòndries, la excitotoxicitat, la inflamació, l’alteració dels sistemes de degradació proteïca, l’autofàgia i l’apoptosi.

Un dels temes més rellevants que tracta l’estudi és la vulnerabilitat a la degeneració de les neurones dopaminèrgiques. Actualment no hi ha cap explicació definitiva de per què aquestes neurones es veuen afectades abans i més profundament que les d’altres grups neuronals. Es considera que el propi metabolisme de la dopamina i la diferent capacitat que tenen les neurones per tamponar el flux iònic poden ser dos factors que hi contribueixen. L’equip d’investigadors que ha treballat en l’estudi va més enllà i proposa la investigació de la possible existència de trets diferencials de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra en relació al nombre de contactes sinàptics, el nivell d’activitat neuronal i el consum energètic, per tal de poder conèixer el patró de degeneració que es produeix a la malaltia de Parkinson.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

1 Comentari

  1. Jacinto Ant. Serrano

    Padezco transtornos de sueño REM.Tendria que usar un aparell que no
    fai servir per les incomoditats que comporta.Com sorroll i sequetat
    de boca. Disculpi el meu catala,castella i la meba ignorancia.
    ATENTAMENT Toni.