Categories

Entrada publicada a:

dimarts, 23 de març de 2010

El Dr. Carles Rentero es reincorpora a l’IDIBAPS després de treballar amb tècniques innovadores de microscòpia de fluorescència a Austràlia

El Dr. Carles Enrich i el Dr. Carles Rentero

Recentment incorporat a l’IDIBAPS d’una llarga estada a Austràlia, el Dr. Carles Rentero (1976) és un investigador postdoctoral que forma part des del passat mes de setembre de l’equip del Dr. Carles Enrich, Professor del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Universitat de Barcelona i integrant de l’equip IDIBAPS Proliferació i senyalització cel·lular.

Després de finalitzar la seva tesi doctoral a l’IBMB-CSIC, sota la supervisió del Dr. Pere Puigdomènech, el Dr. Rentero ja va entrar en contacte amb l’equip del Dr. Enrich a l’IDIBAPS, on va realitzar una primera estada postdoctoral. Posteriorment, contractat com a investigador associat al grup de la Dra. Katharina Gaus, del Centre for Vascular Research de la University of New South Wales (Sydney, Austràlia), va realitzar una estada de 3 anys on va treballar amb innovadores tècniques de microscòpia de fluorescència de super-resolució. Actualment el Dr. Carles Rentero s’ha reincorporat a l’equip del Dr. Enrich en el marc d’un projecte del programa Consolider-Ingenio 2010 del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Durant la seva estada a Austràlia, el Dr. Rentero va contribuir significativament en un estudi que va ser publicat a la revista Cell el passat mes de febrer. En aquest treball per primera vegada es demostra que els túbuls que es formen a la membrana plasmàtica per la toxina del bacteri que provoca la disenteria (toxina Shiga de Shigella dysenteriae) poden formar vesícules a partir d’una escissió física, independent de l’activitat enzimàtica i sense consum d’energia. L’estudi és la continuació d’un article publicat pels mateixos autors a la revista Nature l’any 2007, on es demostrava que aquesta toxina induïa la formació d’aquests túbuls sense l’ajut de proteïnes intracel·lulars. Aquests túbuls es podrien entendre com l’inici de la formació d’una vesícula on únicament el colesterol i el citoesquelet d’actina estan implicats en la seva gemació de la membrana plasmàtica.

Per aquest estudi s’ha utilitzat la microscòpia amb làser de dos fotons i tinció amb Laurdan, tècnica que també està posada a punt als Serveis Científico-Tècnics de la UB-IDIBAPS (campus Casanova). Aquesta metodologia permet observar canvis en la fluïdesa de la membrana cel·lular, que poden estar relacionats amb processos de senyalització o internalització que es donen a la membrana plasmàtica.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.