Categories

Entrada publicada a:

divendres, 26 de febrer de 2010

L’hormona de la gana exerceix un efecte protector sobre el fetge

bataller

La fibrosi hepàtica i la seva etapa final, la cirrosis, representen un enorme problema de salut a nivell mundial per la seva alta morbimortalitat i per l’elevat cost que implica el maneig i cura dels pacients. Actualment l’únic tractament eficaç per a combatre la malaltia és eliminar-ne la causa (teràpia antiviral en hepatitis víriques, abstinència alcohòlica, etc), encara que això no és possible en molts pacients. Un estudi translacional demostra que la grelina, una hormona sintetitzada fonamentalment per l’estómac, exerceix efectes antifibrogènics i pot representar una nova teràpia antifibròtica. L’estudi, publicat a la revista Hepatology, ha estat liderat pel Dr. Ramon Bataller (Hospital Clínic de Barcelona- IDIBAPS-CIBERehd) de l’equip IDIBAPS de Fisiologia i tractament de l’ascites i del trastorn de la funció renal en la cirrosi hepàtica, i ha comptat amb la col·laboració del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERdem) i de l’Hospital Clínic Universitari de València. Cal destacar com a primera autora a la Dra. Montserrat Moreno (Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS-CIBERehd), així com al Dr. Juan F. Chaves, de la Unitat de Genotipat i Diagnòstic Genètic de l’Hospital Clínic Universitari de València, que ha realitzat l’anàlisi dels polimorfismes.

Amb l’objectiu de demostrar que la grelina regula el dany hepàtic i la fibrogènesi, es va realitzar un estudi preclínic i es va avaluar si els canvis en la grelina endògena regulen la fibrosis hepàtica a nivell cel·lular, en ratolins i en pacients amb malalties hepàtiques cròniques causades per la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC). En pacients es va analitzar l’expressió hepàtica, els nivells de grelina en sang i els polimorfismes genètics. Els resultats obtinguts demostren per primera vegada que la grelina produïda de forma endògena juga un paper fonamental en la regulació de la fibrogènesi hepàtica i la grelina recombinada exerceix un efecte protector i antifibròtic sobre el fetge danyat. Els efectes hepatoprotectors de la grelina confirmen altres estudis previs que indicaven que aquesta exerceix un efecte protector sobre les cèl·lules del parènquima i sobre els teixits danyats en òrgans com el cor o el colon i disminueix el grau d’estrès oxidatiu en el fetge i altres òrgans. A més de reduir l’expressió dels gens implicats en la síntesi de la matriu extracel·lular, la grelina redueix l’expressió dels gens implicats en la apoptosis, la inflamació i la contractilitat cel·lular.

La grelina és un pèptid de 28 aminoàcids descobert l’any 1999 per tenir un efecte estimulant sobre l’hormona del creixement. Coneguda com la “hormona de la gana”, es sintetitza principalment a l’estómac i, en menor quantitat, en la primera porció del duodè, des d’on s’allibera a la sang. La grelina té un paper fonamental en la regulació de la gana, i per tant, està implicada en el control del balanç energètic i del pes corporal. A més s’ha comprovat que la grelina també redueix el desgast muscular i millora la capacitat funcional en pacients ancians amb insuficiència cardíaca congestiva i malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Els resultats de l’estudi tenen importants implicacions terapèutiques. La grelina recombinada ha demostrat ser generalment ben tolerada en pacients amb diferents patologies incloent gastroparèsia, anorèxia, caquèxia o insuficiència cardíaca crònica. També podria ser útil en pacients amb dany hepàtic i fibrosi hepàtica, i els antagonistes del receptor de la grelina s’han proposat com a possible tractament de la diabetis i l’obesitat, encara que són necessaris estudis més amplis sobre la seva toxicitat. L’estudi preclínic realitzat suggereix que la grelina podria ser un tractament prometedor en malalties que cursen amb desnutrició i dany hepàtic, com és l’hepatitis alcohòlica. Es pretén realitzar estudis amb aquests pacients, en els quals els fàrmacs actuals no són efectius en la meitat de casos. A fi de dissenyar aquestes futures estratègiques terapèutiques, el pròxim pas serà realitzar un estudi pilot en fase II en pacients amb hepatitis alcohòlica severa.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.