Categories

Entrada publicada a:

dilluns, 1 de febrer de 2010

El 25% dels trasplantaments de ronyó a Catalunya procedeix de donant viu

El 25% dels trasplantaments de ronyó a Catalunya procedeix de donant viu

Per primera vegada a Catalunya el 25% dels trasplantaments renals procedeix de donant viu; a Espanya la xifra se situa en un 10%. El balanç d’activitat que deixa 2009 confirma el lideratge català en trasplantament renal a partir d’un donant viu, un programa pel qual aposta l’Hospital Clínic de Barcelona que bat rècord nacional amb un total de 63 enfront dels 172 trasplantaments renals totals realitzats en 2009. Aquest augment es deu al propòsit d’aquest centre català d’impulsar aquest tipus de donacions, i coincideix en part amb la introducció l’any 2002, per primera vegada a Espanya, de la nefrectomia per via laparoscòpica, una modalitat que presenta una estada hospitalària mitjana de 3 dies, menys del 5% de complicacions i una reincorporació al treball a les 4 setmanes. Encara que Espanya lidera a nivell mundial les donacions d’òrgans procedents de cadàver, aquestes segueixen sent insuficients per cobrir la demanda existent. El programa posat en marxa per la Unitat de Trasplantament Renal de l’hospital, a càrrec del Dr. Federico Oppenheimer, i pel servei d’Urologia del centre, dirigit pel Dr. Antonio Alcaraz, contempla també la donació d’òrgans a cor aturat, obtinguts de donants que pateixen aturada cardíaca i que són atesos immediatament per tal de preservar els òrgans que després seran trasplantats. Gràcies a aquests dos programes, l’hospital Clínic de Barcelona ha pogut augmentar el nombre de trasplantaments renals totals en un 20%.

Els avantatges d’un donant viu davant d’un donant cadàver són cada vegada més grans. S’ha demostrat que el donant viu respecte al donant cadàver, -que sens dubte és la major font d’òrgans del nostre país-, presenta resultats superiors a curt i a llarg termini en relació amb els trasplantaments realitzats a partir de donant cadàver. El més destacat és que la supervivència dels òrgans és major – augmenta aproximadament un 10% -, i que els trasplantaments poden ser realitzats d’una manera programada, tant als pacients que estan en diàlisi com als que encara no han arribat a necessitar-la – . Així mateix, en disposar de l’òrgan de forma immediata, el temps de diàlisi, normalment molt llarg, es redueix substancialment i fins i tot pot arribar a evitar.

Millor taxa de supervivència dels trasplantaments de donant viu: dades d’interès

El donant viu en general presenta un 94% d’èxit el primer any, i un 64% als 10 anys. La supervivència mitjana estimada (funcionament mitjà estimat) és de 19,6 anys. Per la seva banda, el donant cadàver presenta un 85% d’èxit el primer any, un 52% als deu anys, i té una vida mitjana estimada de 14,6 anys.

La importància de la donació de viu ja cor parat

En els últims anys també s’ha augmentat la donació de donants a cor parat, que és diferent a la tradicional mort encefàlica i que avui suposa el 8% de los trasplantaments renals de Catalunya. Aquest tipus de donació requereix més esforços dels equips de coordinació de trasplantament i quirúrgics: cal actuar urgentment per mantenir els òrgans en bones condicions. En aquest sentit, cal destacar l’equip de coordinació de Trasplantaments del Clínic de Barcelona, dirigit per la Dra. Blanca Miranda, que ha contribuït a l’èxit dels donants a cor aturat de l’hospital. En aquest tipus de donació la funció renal a mig i llarg termini és igual o millor perquè la major part d’ells procedeixen de donants joves que han patit morts traumàtiques, això vol dir que els seus ronyons estan en millor estat.

L’Hospital Clínic de Barcelona va detectar fa uns anys que seria necessari augmentar els trasplantaments renals de donant viu (generalment amb taxes baixes). Els equips del Dr. Oppenheimer i del Dr. Alcaraz van predir que els trasplantaments de donació de cadàver no serien suficients per atendre a tota la població que ho necessita i que està en llista d’espera. D’aquí neix a l’hospital un programa per augmentar les donacions de viu mitjançant la informació sistemàtica a pacients amb insuficiència renal crònica o pacients en diàlisi i familiars, de tal manera que l’entorn més proper de les persones que necessiten un trasplantament de ronyó disposin de informació veraç sobre el que representaria la donació en viu. El gran avantatge és que els nefròlegs que porten pacients amb insuficiència renal crònica però que no ha entrat en diàlisi, puguin oferir aquesta alternativa a la família dels pacients que estan tractant i així poder anar directament al trasplantament com a primera opció terapèutica en la insuficiència renal crònica.

A partir del 2002, es va establir una inflexió en la tendència a realitzar més trasplantaments de donant viu que va venir marcada per la introducció de la nefrectomia laparoscòpica del donant, que permet una tècnica mínimament invasiva i una més ràpida recuperació. Gràcies a aquests dos programes l’hospital Clínic ha superat el nombre de trasplantaments total en un 20%. Els millors resultats s’obtenen amb donants vius, però els donants a cor parat són iguals i fins i tot millors que els que s’obtenen amb els donants cadàver convencionals.

Per seguir augmentant la donació de viu cal:

  1. Sensibilitzar la població sobre la donació: som una societat altruista però hi ha negatives familiars que oscil•len entre un 15-20%. Per reduir aquestes negatives cal sensibilitzar la població a través dels mitjans de comunicació.
  2. Professionals mèdics, organitzacions sanitàries, institucions, etc … han de mantenir la tensió en l’equip per avaluar qualsevol oportunitat de donant que aparegui: d’aquesta manera s’assegura la utilització de tots els potencials donants.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

3 Comentaris

  1. cristina osuna

    deseo informacion sobre los transplantes de riñon con donante vivo
    . tengo a mi madre con insuficiencia renal y deseo donarle un riñon
    como tendria que hacerlo

  2. carlos zwittag

    hola!quisiera que me pudieran enviar informacion para tratamiento
    en España para mi hijo de 06 años el cual fue trasplantado
    renalmente de donante vivo (su padre).de su hospital ya que mi hijo
    tiene 10 cirugias y 07 en el transcurso del 19 de enero 2010 al
    presente y aqui en mexico creemos que no tienen la capacidad de
    tratarlo por que no ha mejorado y tenemos miedo de que pierda la
    funcion de su riñon.