Categories

Entrada publicada a:

dimecres, 30 de desembre de 2009

La seguretat clínica i les possibles fallades al nostre servei d’urgències

30 de desembre de 2009

Dr. Raimon Belenes, Conseller Delegat i Director General de’Hospital Clínic de Barcelona

Dr. Raimon Belenes, Conseller Delegat i Director General de’Hospital Clínic de Barcelona

En les ultimes setmanes, diversos mitjans de comunicació han informat sobre dos suposats incidents greus ocurreguts al nostre servei d’urgències. Si bé es cert que cada dia el sistema sanitari català es porten a terme milers d’actes mèdics, alguns d’ells amb malalts en situació vital molt compromesa, i que el nombre de fallades i errors mèdics és percentualment molt petit, els possibles problemes relacionats amb la seguretat clínica han d’estar a l’agenda dels assumptes prioritaris de qualsevol hospital modern. Com s’ha dit moltes vegades, s’ha de transformar l’anàlisi de possibles fallades en oportunitats per a dissenyar possibles solucions i s’ha d’incorporar aquesta forma de fer en les nostres tasques quotidianes.

Les noticies sobre possibles fallades en el funcionament dels serveis públics no han de caure en sac foradat: poden acabar degradant la imatge externa de les institucions i desanimar al personal implicat que, com en el cas del nostre servei d’urgències, treballa en condicions de molta pressió assistencial de forta exigència ciutadana per rebre una atenció ràpida i instal•lacions inadequades.

Les noticies que amb freqüència aparèixen als mitjans de comunicació poden ser una mica injustes: reflexen una asimetria entre la llibertat del periodista per a escriure-les i la posició de l’hospital que difícilment pot sortir ‘en tromba’ a defensar la seva actuació, perquè convé realitzar una investigació seriosa, la qual demana el seu temps. És habitual que, davant una possible fallada, el periodista contacti amb l’hospital i es trobi amb la resposta ‘s’està fent una investigació’: i això no és una forma de fer-se el desentès sino que es correspón amb la realitat i amb el què s’ha de fer, encara que pugui semblar una resposta evasiva i prefabricada.

Per altra banda, morir és un fet natural quan la biologia marca el final de la nostra vida, encara que els avenços mèdics puguin contribuir a generar una certa sensació d’immortalitat. I una mort natural i inevitable pot senzillament no ser acceptada pels familiars, als quals de vegades no s’els donen les explicacions suficients amb paciència i amb tacte. Atres vegades, la mort és inevitable però els famliars poden estar enotjats amb un procés previ a aquèsta, amb demores assistencials o insuficients explicacions que els poden portar a interpretacions errònies sobre la causa de la mort. I també comencem al nostre país a experimentar un increment de la judicialització de la medicina, amb advocats que cerquen ‘en calent’ casos de possibles negligències per a plantejar reclamacions econòmiques, recurrint a la publicació de noticies a mitjans de comunicació, sabedores que això pot crear alarma social i debilitar la posició de l’hospital implicat.

Els directius i els professionals de l’hospital han de tenir clares les idees següents: els programes de seguretat clínica són una prioritat; cap incident s’ha de passar per alt, menyspreant les seves possibles repercusions; hem d’instaurar en la vida i en el funcionament quotidià dels hospitals la preocupació per millorar les pràctiques cliniques i estudiar com possibles falles poden conduir a enfortir els procediments per a què els nostres serveis siguin segurs, sense caure en l’anomenada ‘medicina defensiva’.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.