divendres, 3 de juliol de 2009

L’enteroscòpia de Doble Baló pot evitar la cirurgia en pacients amb hemorràgia digestiva d’origen indeterminat

L'enteroscòpia de Doble Baló pot evitar la cirurgia en pacients amb hemorràgia digestiva d'origen indeterminat

El treball, desenvolupat pel Dr. Josep Llach, cap de la secció d’endoscòpia digestiva de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre del grup CIBERehd del Dr. Julià Panés, analitza el rendiment diagnòstic de la càpsula endoscòpica i enteroscòpia de Doble Baló (EDB). Es va dur a terme en 40 pacients (24 homes i 16 dones) amb hemorràgia digestiva d’origen indeterminat (HDOI). L’estudi conclou que l’ús complementari de la EDB i càpsula endoscòpica és útil en el maneig d’aquests pacients. L’intestí prim pot ser explorat de diferents maneres; a través de les exploracions endoscòpiques, radiològiques, de medicina nuclear o quirúrgica.

A través de l’endoscòpia digestiva alta convencional i de la colonoscòpia, es pot arribar a explorar la major part de l’intestí prim, però hi ha un espai intermedi que és impossible visualitzar a través d’aquestes vies. Quan un pacient presenta hemorràgia digestiva d’origen indeterminat i la causa no es pot identificar a través de la colonoscòpia o l’endoscòpia sol requerir l’ús de la càpsula endoscòpica. La càpsula endoscòpica és ingerida pel pacient i recorre l’intestí obtenint imatges fotogràfiques durant el seu recorregut. Gràcies a la càpsula endoscòpica és possible identificar el 70% de les lesions de l’intestí prim, però no hi ha possibilitat de biòpsia ni de tractament, ja que no es poden dur a terme talls, cremades o altres accions terapèutiques. Anteriorment, en algunes ocasions i sobretot quan amb els mitjans existents no es trobava la causa de l’hemorràgia digestiva, s’havia de recórrer directament a la cirurgia per tal de detectar i tractar la lesió causant de l’hemorràgia.

Fa pocs anys, va començar l’ús de l’enteroscòpia de doble baló (EDB); que consisteix en un tub endoscòpic de 200cm de llargada i 8,5 mm de diàmetre que posseeix un sobretub flexible de 140 cm de longitud i disposa de dos balons (globus) que s’inflen amb un sistema de pressió controlada que va plegant l’intestí durant el seu avanç. Aquest procediment endoscòpic permet visualitzar trams de l’intestí prim que resultaven inaccessibles fins ara. S’ha suggerit que l’enteroscòpia és el mètode més complet per a l’exploració de l’intestí prim, conjuntament amb la càpsula endoscòpica, especialment en l’estudi dels pacients que presenten hemorràgies digestives d’origen indeterminat i en altres lesions intestinals com la sospita d’una malaltia de Crohn, la poliposi intestinal i en alteracions radiològiques de l’intestí prim. L’exploració es realitza com una endoscòpia introduint l’enteroscopi per la boca. En determinades ocasions, es requereix introduir per via anal per visualitzar els trams finals del ileon. El procediment permet visualitzar i tractar el 60% de les lesions. Depenent de la lesió, es disposa addicionalment de diferents materials com nanses, agulles, pinces i sondes per completar el diagnòstic i el tractament. L’exploració dura aproximadament una hora i es requereix l’ús d’una sedació anestèsica. La realització de l’exploració pot comportar l’aparició de complicacions derivades de l’acció terapèutica com hemorràgies o perforacions i en altres casos pancreatitis aguda.

L’estudi, que serà publicat a la revista Hepato-Gastroenterology, desenvolupat pel Dr. Josep Llach, cap de secció d’endoscòpia digestiva de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre del grup CIBERehd del Dr. Julià Panés, adscrit a l’Hospital Clínic, conjuntament amb altres investigadors del CIBERehd i d’altres centres, analitza el rendiment diagnòstic de la càpsula endoscòpica i EDB per valorar l’enfocament terapèutic i els resultats clínics d’ambdues exploracions.

El treball es va dur a terme en 40 pacients (24 homes i 16 dones) amb hemorràgia digestiva d’origen indeterminat (HDOI). En el curs d’un mes, els pacients van ser explorats, com a mínim, amb una endoscòpia i una colonoscòpia amb resultats negatius. Posteriorment i en un període de 7 dies, els pacients van ser examinats amb la càpsula endoscòpica i posteriorment amb la EDB. La càpsula endoscòpica mostrar que el 60% dels pacients patia angiodisplàsia (lesió vascular), el 15% úlcera, sang i coàguls amb lesió no identificada en el 7% i tumors en 2 pacients (7%). La EDB permetre tractar el 60% dels pacients (coagulació mitjançant argó plasma per al tractament de la angiodisplasia en la majoria de casos) i obtenir biòpsies histològiques en 9 casos; en 2 d’ells es van identificar tumors que van ser tractats mitjançant cirurgia, en 4 es va confirmar l’existència d’una malaltia de Crohn i, finalment, en tres pacients amb úlceres no específiques únicament van rebre seguiment clínic. Cap dels malalts amb diagnòstic d’hemorràgia per angiodisplàsia tractat endoscòpicament va requerir cirurgia.

Per tant, l’estudi demostra la importància de la càpsula endoscòpica en el diagnòstic de la malaltia, però no permet el maneig terapèutic. El més significatiu de l’estudi és que el 60% dels pacients (sobretot aquells que presentaven angiodisplàsia) van poder ser tractats endoscòpicament i amb èxit mitjançant la EDB.

L’estudi conclou que l’ús complementari de la EDB i càpsula endoscòpica és útil en el maneig dels pacients que presenten hemorràgia digestiva d’origen indeterminat. La possibilitat d’efectuar tractament endoscòpic mitjançant la EDB suggereix que aquest procediment pot evitar la necessitat de tractament quirúrgic d’alguns dels pacients que presenten hemorràgia digestiva d’origen indeterminat.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

Els comentaris estan tancats.