dilluns, 6 de abril de 2009

La psicoeducació és beneficiosa a llarg termini en trastorn bipolar

El Dr. Eduard Vieta i el Dr. Francesc Colom són el segon i primer signant del treball, respectivament.

Amb una estratègia psicoeducativa de 6 mesos s’aconsegueixen efectes beneficiosos que duren més enllà dels 5 anys. Els pacients que van participar a les sessions de psicoeducació van patir un 66% menys d’episodis de mania i un 75% menys de depressió. Això suposa estalviar fins a un any de símptomes en cinc anys. L’anàlisi de cost-eficàcia mostra que el consum de recursos sanitaris és molt menor en aquests grups que en els que no es realitza el seguiment inicial. L’Hospital Clínic de Barcelona és pioner tant en l’aplicació d’aquest tipus de teràpia com en la formació de professionals qualificats per dur-la a terme.

El trastorn bipolar és una de les deu principals causes de discapacitat al món, segons l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’una patologia marcada per canvis bruscs de l’estat d’ànim, pensament i comportament. Encara que es disposa de teràpies farmacològiques eficaces, aquestes només actuen a nivell dels símptomes, mentre que la recuperació funcional del pacient requereix d’un altre tipus d’intervenció. Així, es proposa l’ús de la psicoeducació com a un profilàctic que ajudi a prevenir recaigudes en pacients amb trastorn bipolar. Amb aquesta estratègia aprenen, entre d’altres coses, la importància de prendre la medicació o com identificar els símptomes d’una recaiguda. Dos articles publicats al British Journal of Psychiatry y Journal of Clinical Psychiatry posen de manifest els clars beneficis d’aquesta teràpia a llarg termini. Els treballs s’han portat a terme en el Grup de Recerca en Trastorns Bipolars que dirigeix el Dr. Eduard Vieta a l’IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona i en ells el Dr. Vieta i el Dr. Francesc Colom apareixen com a segon i primer signant, respectivament.

D’una banda els pacients s’estalvien, en els 5 anys de seguiment, un any de símptomes, el que fa que es redueixi el nombre d’hospitalitzacions i la durada de les mateixes. D’altra banda, encara que la despesa sanitària inicial és superior, amb el temps, la psicoeducació constitueix una teràpia menys costosa i més efectiva que la convencional. Aquests dos treballs són la continuació d’una investigació, portada a terme pel mateix grup l’any 2003 en la que es mostraven els beneficis de la piscoeducació pels pacients amb la malaltia en un període de dos anys. Amb l’extensió del seguiment tres anys més es converteix en el primer assaig clínic que demostra l’eficàcia a llarg termini de la teràpia.

A l’estudi hi van participar 120 pacients que es van dividir en dos grups: un que, a més del tractament psiquiàtric estàndard, va rebre psicoeducació de forma setmanal durant les 21 setmanes de seguiment inicial; i un altre que, encara que va assistir a reunions setmanals durant el mateix període, no va rebre instruccions especials del terapeuta. Amb això es va voler controlar la variabilitat induïda per un possible efecte de suport de les reunions per si mateixes. Després de les 21 setmanes, els pacients van seguir rebent la teràpia farmacològica habitual sense intervenció psicològica.

Els resultats després de cinc anys confirmen els observats després del seguiment als dos anys, en els quals el nombre d’episodis bipolars va ser molt menor per als pacients que van rebre psicoeducació. Els pacients que van participar en les sessions de psicoeducació van patir un 66% menys d’episodis de mania i un 75% menys de depressió. En canvi, els assignats al grup control van estar un 35% i un 56% menys en aquests episodis, respectivament. Els pacients del grup psicoeducat van passar el 8% dels 5 anys en episodis maníacs o depressius, mentre que els de l’altre grup ho van estar el 30%. És a dir, els pacients psicoeducats tenen menys episodis i són més curts.

A part dels clars beneficis per als pacients, aquesta intervenció també té avantatges en el que a despesa sanitària es refereix. Encara que a curt termini, durant la fase de psicoeducació, els pacients utilitzen més recursos sanitaris sense avantatges addicionals respecte al grup control, en el període de post-intervenció – als 5 anys – es demostra que la teràpia és més efectiva i menys costosa. Així, encara que el cost de les visites de seguiment és elevat pels pacients tractats, la despesa general queda compensada pel mínim ús de les visites d’urgència posteriors. Cal destacar que la despesa d’hospitalització en pacients psicoeducats representa un 15% del total, mentre que la del grup control en representa el 40%.

Així doncs, la psicoeducació ofereix a pacients amb trastorn bipolar la capacitat de controlar la seva malaltia mitjançant un entrenament de sis mesos. Ara, l’objectiu és implementar i estandarditzar l’ús d’aquesta teràpia mitjançant la formació de personal sanitari – psiquiatres, psicòlegs i infermeres – dels diferents centres sanitaris i de salut mental.

Comparteix aquesta entrada

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google
  • E-mail this story to a friend!
  • LinkedIn
  • Technorati
  • TwitThis
  • Meneame
  • StumbleUpon

19 Comentaris

  1. Iliana Leal

    vivo en dallas tx usa y estoy interasada en tomar las clases de
    psicoeducacion. no se a donde ir. pueden ayudarme? gracias

  2. Agraïm profundament l’interès expressat per molts visitants d’aquest bloc. El Dr. Colom i el Dr. Vieta prefereixen atendre personalment els comentaris sobre aquesta notícia, per evitar entre d’altres coses donar detalls massa personals en aquest espai obert a tots els visitants.

    Si ho desitgen, poden contactar amb els nostres especialistes al correu: fcolom@clinic.ub.es.

    Direcció de Comunicació Corporativa

  3. Martí

    Hola Julian : He vist el teu comentari al blog.Em trobo igual que
    tú, sóc bipolar i sóc psicòleg. M’agradaria saber si t’has pogut
    integrar a l’equip de treball educacional. A mí també m’agradaria
    col.laborar-hi si és factible.Si no en el mateix grup en algun que
    fes un treball semblant.

  4. Esteve

    Hola Julian, em dic Esteve, com a psicòleg et puc preguntar si és
    necesari dir que ún és bipolar per demanar feina? gràcies

  5. Esteve

    A mí em porten al CSAM de Manresa, no sé que em passa ni crec que
    els metges ho sàpiguen, però mentres els nostres fills tinguin una
    millor indicació del camí que nosaltres la lluita haurà valgut la
    pena.

  6. Sebastiana

    Vaig formar parella durant dos anys amb un noi danès que pateix
    trastorn bipolar i que m’estimo amb bogeria. Des d’aleshores he
    seguit de prop l’evolució MOLT FAVORABLE que ha fet gràcies a un
    programa similar a Copenhaguen: teràpia de grup amb gent amb un
    perfil similar al seu, psicoteràpia i fàrmacs adaptats a les seves
    necessitats. És fantàstic i em fa enormement feliç que hi hagi
    professionals com vosaltres que fan que això sigui possible! Moltes
    gràcies i endavant! Sebastiana

  7. julian

    Hola, Jo tinc un trastorn bipolar i em sembla molt interessant les
    vostres investigacions. Soc psicòleg clínic i vaig treballar al
    frenopàtic de les corts i vaig ser professor del curs de
    psiquiatria social del Clínic. Estaria interessat en contactar amb
    vosaltres per a col.laborar amb els vostres estudis. Gràcies.

  8. ÀNGELS LABARÍAS VICENTE

    Dr.Vieta, tinc una germana que pateix tr. Bipolar, fa temps que li
    recomano que hauria de seguir una terapia psicològica a més a més
    de la farmacológica, però ara que està disposada a fer-ho, voldria
    saber si seria possible que fornés part en aquests grups de
    coeducació del vostre Hospital.

  9. Núria Balasch

    Sóc, una de les 3 filles d’una mare amb transtorn bipolar
    diagnosticat. El fet de no haver-li diagnosticat la malaltia fins
    ara, ens ha comportat situacions familiars i personals difícls, res
    tenia sentit mira’t des d’un punt de vista racional, ja que el
    comportament no es podia entendre mitjançant raonaments, cosa que
    desde que tinc conciencia he intentat fer. Gràcies a tot plegat,
    finalment tenim resposta i la veritat és que ja era hora, ara podem
    començar a veure les coses tal i com son i entendre el passat.
    Moltes gràcies científics!!!! Jo també aposto per la psicoeducació,
    després de veure que cada vegada que entra en estat de trance li
    suposa una crisi d’identitat que la desconcerta cada vegada més.
    Una altra vegada, 1000 gràcies!

  10. MARIA DEL CARMEN

    ¡ ojala en Andalucia existiese en los hospitales programas de
    psicoeducacion¡Se ahorrarian tantos sufrimientos !Mi hijo sufre
    esta enfermedad y siendo un chico muy brillante lleva un retraso en
    su vida laboral de 4 años, Ing.de camino canales y puentes y cuando
    entra en un trabajo no puede decir que tiene esta enfermedad porque
    no lo contratarian y ello le causa bastante stres.

  11. Montserrat Puig

    Benvolgut Dr Colom, Tinc setanta-dos anys. M’he sentit “estranya”
    des de l’adolescència, m’han tractat molts psiquiatres des dels
    disset anys, i he pres infinitat de psicofàrmacs diferents. També
    he seguit a petició pròpia teràpies psiquiàtrica individual i de
    parella, i psicològica també individual i de parella, amb un
    notable esforç econòmic. Interessada sempre per un diagnòstic clar,
    em digueren primer que era ciclotímica, després maníaco-depressiva.
    Preocupada per la meva recurrent falta de memòria i per
    l’antecedent de la meva mare que va patir Alzheimer, he demanat
    tres controls en vint anys per descartar aquesta malaltia,
    oferint-me per formar part d’un grup de control. I fou al tercer
    control, l’any passat, quan per sorpresa meva em van dir que no
    podia formar par de cap grup de seguiment perquè jo era bipolar i
    que no tenia símptomes d’alzheimer. Com que em consta que el seu
    equip de l’Hospital Clínic de Barcelona és el més avançat aquí en
    el tractament del TB, i m’ofereixo a vostès també per si podria
    formar part d’un grup de control o de psicoeducació. M’interessa
    molt, malgrat la meva edat. Per la seva informació a internet,
    penso que sóc bipolar Tipus II o mixte. Per si els pot interessar,
    tinc moltes pàgines escrites sobre pensaments, sentiments i
    símptomes en hipomania i en depressió, així com un llistats dels
    facultatius que m’han visitat, dels tractaments que he seguit, i
    dels efectes secundaris de cada un d’ells, amb més detalls des de
    la meva jubilació com a professora de secundària ara fa deu anys.
    Entendré que vostè no pugui respondre personalment a una carta com
    aquesta, d’una pacient anònima, però li agraeixo d’avantmà una
    resposta d’algú del seu equip. Molt atentament, Montserrat

  12. Luis

    Quiero felicitarles por su línea de investigación sobre los
    resultados a largo plazo de la psicoeducación. La eficiencia, y el
    ahorro de costes a largo plazo que supone una intervención de
    psicoeducación tras el diagnóstico de trastorno bipolar ayudará a
    convencer a los gestores de la sanidad de que gastando “un poco
    más” en las fases iniciales de la enfermedad se puede ahorrar
    “dinero” y sobre todo “mucho sufrimiento personal” de enfermos y
    sus familias. Ojala se creen más programas de psicoeducación como
    el suyo. Gastar en prevención “no es derrochar dinero”, “es
    ahorrar”.

  13. En nom meu i del Professor Eduard Vieta agraeixo l’interés mostrat envers el nostre treball, que no és “nostre” sino producte de l’esforç de més de 20 professionals psiquiatres, psicòlegs, infermeres i farmacéutics que treballen a la Unitat de Trastorns Bipolars de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i dels més de 700 pacients tractats al nostre centre, molts dels quals col·laboren també a la recerca.

    Lamentablement, l’espai del que dispossem aquí no ens permet contestar personalment tots i cada un dels comentaris, però no tinc cap problema en fer-ho des de la meva direcció d’e-mail fcolom@clinic.ub.es.

    Renovo el nostre agraïment pels vostres missatges, ja que és només des de la comunicació directa entre afectats i professionals que podrem avançar amb fermesa en el coneixement d’aquesta malaltia.

    Francesc Colom PsyD, PhD, MSc
    Head of Psychoeducation and Pyschological Treatments Area
    Barcelona Bipolar Disorders Program
    IDIBAPS-CIBERSAM

  14. isabel gonzalez sanchez

    He llegit els vostres llibres amb relació al trastorn bipolar ya
    que crec que una persona la pateix m’agradaria saber si vostes
    tenen consulta privada en Barcelona per a poder tractar-ho, en cas
    contrari si em podien dir algún altre profesional en aquest camp
    que podría diagnosticar-ho. Jo soc de valencia pero no hi ha cap
    problema per anar fins allà. M’agrada molt el seu treball gracies a
    vostes poden millorar la calitat de vida dels pacients. Moltes
    Gracies Isabel

  15. Victor Asensio

    Dr Colom, he leido varias informaciones de sus tratamientos y
    desearia ser su paciente, tengo 51 años y se me detectó el
    transtorno hace 4 años, y desde entonces he tenido terribles
    episodios maníacos que me han llevado a permanecer en
    hospitalizacion en 4 ocaciones. He recibido tratamiento con varios
    fármacos, como si fuera un conejillo de indias. NO QUIERO SUFRIR
    OTRO EPISODIO IGUAL, podría usted ayudarme?

  16. Susana

    Com hes pot diagnosticar un trastorn bipolar. Em podrien aconsellar
    qui anar a visitar per sapiguer si certs canvis d’humor
    corresponent a un trastorn bipolar? Gracies Susana

  17. Nàdia

    M’agradaria molt posar-me en contacte amb vosaltres. jo tinc
    determinat un transtorn bipolar des de l’any 2004, quan vaig patir
    tres mesos de fase hipomaníaca. Després, va ser encara pitjor.

  18. Francesc Colom

    Benvolguda Anna,

    el meu nom és Francesc Colom i sóc un dels autors de l’ementat treball. T’agraeixo les teves amables paraules. Des del Programa de Trastorns Bipolars de l’Hospital Clínic-IDIBAPS treballem des de fa més de 15 anys per conéixer millor aquesta malaltia i poder millorar, per tant, el tractament que podem oferir als nostres pacients.

    Paraules com les teves ens animen a seguir amb més esforç si cal amb la nostra tasca. Esperem que siguem capaços de crear noves esperances per a les persones que pateixen aquest trastorn i, en un futur proper, aconseguir que tots ells puguin beneficiar-se d’aquesta tècnica.

    Salutacions,
    Dr. Francesc Colom

  19. Anna

    La meva germana és bipolar des de fa 20 anys. M’alegra sentir
    notícies que fan que la vida dels malalts mentals i dels seus
    familiars millori, doncs aquestes malalties estigmatitzen molt al
    propi malalt i a qui l’acompanya. Esperem que aquesta tècnica, que
    segons he llegit funciona molt bé, es pugui anar estenent a tots
    els pacients bipolars, doncs a la meva germana la tracten a
    l’Hospital Clínic. Moltes gràcies per aquesta mica de llum!!!!